Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Qurnat al-Sawda’
Cim
El cim més alt dels Monts del Líban, situat al Líban septentrional, 20 km a l’E de Trípoli (3 083 m).
És sempre cobert de neu i les seves aigües alimenten nombrosos corrents subterranis
el Montcau
Vista de la Mola i el Montcau des de Moià
© C.I.C -Moià
Cim
Un dels cims (1.057 m) principals del massís de Sant Llorenç del Munt, just al N de la Mola (1.095 m), el cim culminant, amb el qual l’uneix la cresta anomenada la carena del Pagès.
Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès
puig Cerver
Cim
Cim (831 m alt.) del terme d’Alforja (Baix Camp), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara.
És partió entre les aigües del riu de Cortiella que pertany a la conca de l’Ebre i de les rieres de Riudecols i d’Alforja Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver
Ben Nevis
Cim
Cim dels Highlands d’Escòcia, el més alt de la Gran Bretanya (1 343 m).
És constituït, a la base, per gneis i granit de color de rosa Al cim, de constitució porfírica i de forma aplanada, hi ha les restes d’un observatori, que fou usat del 1881 al 1905 És travessat per un túnel que condueix les aigües del loch Treigh a la hidrocentral de Fort William
Aconcagua
L’Aconcagua
Federico Valido (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim dels Andes meridionals, el més alt d’Amèrica, a l’Argentina (Mendoza), vora la frontera amb Xile (6.959 m).
És la culminació d’un bloc de materials volcànics andesita terciària allòctons correguts damunt sediments juràssics decapitats La seva forma cònica li dóna aparença de volcà El formen dos pics units per una cresta d’un km de llargària, amb un vessant nord que davalla suaument i un salt de 3000 m al vessant sud La neu, escombrada del cim per les fortes ventades, s’acumula als flancs i alimenta glaceres El límit inferior de la neu es troba a la solana nord, als 6000 m i als 4600 m a l’obaga sud, més humida Les aigües d’ablació de les glaceres engrosseixen el sistema del riu…
el Cimadal
Cim
Cim culminant (1 497 m) de la serra que separa les aigües del riu de Conques i el Rialb, dins el terme d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
el Tibidabo
Vista del cim del Tibidabo amb el temple del Sagrat Cor i les instal·lacions del parc d’atraccions
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (512 m alt.) de la serra de Collserola, entre els colls de Vallvidrera i Serola, dins el municipi de Barcelona (fins el 1897, del de Sant Gervasi de Cassoles), molt a prop del límit amb el de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Separa el pla de Barcelona de les valls de Vallvidrera i de Sant Medir El nom actual és modern, relacionat amb el passatge bíblic de les temptacions de Jesús, donat, probablement, pels monjos del proper monestir de la Vall d’Hebron El 1874 hi fou inaugurat el nou edifici del manicomi de la Nova Betlem, construït al vessant meridional, però el cim restà sense urbanitzar fins al començament del s XX El 1886 fou oferta a Giovanni Bosco la peça de terra del cim per tal que hi alcés un temple dedicat al Sagrat Cor encara que de moment hi erigiren un senzill oratori el 1888 fou esplanada una…
alt de la Creu
Cim
Cim (955 m) de la serra d’Ontinyent, dins el terme de la vila de Bocairent (Vall d’Albaida), a la divisió d’aigües del Vinalopó i del riu Clariano.
pic d’Aneto
El massís de la Maladeta, amb l'Aneto al fons, al centre
© Xevi Varela
Cim
Cim (3.404 m) culminant dels Pirineus, al massís de la Maladeta.
Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb…