Resultats de la cerca

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 2001 Persones Géza Alföldy Jaume Arnella Ramon Bagó i Agulló Maria Barbal i Farré Joan Bellmunt i Figueras Thomas N Bisson Artur Blasco i Giné Joan Borràs i Basora Marta Casals Istomin Carles Cavallé Pinós Manuel Cusachs i Xivillé Josep Maria Forn i Costa Valentí Fuster i de Carulla Francesc Gurri Serra Mirna Lacambra Domènech Tomàs Mallol i Deulofeu Enric Marco Batlle Lluís Marsà i Abad Valentí Miserachs Grau Jesús Moncada i Estruga Antoni Pérez i Simó Joaquim Ramis i Coris Manuel Ribas i Piera Joan…

Continuació de la Reial Companyia de Fils i Teixits de Cotó  1771, successivament ampliada rebé els noms de Comissió de Fàbriques de Fils, Teixits i Estampats de Catalunya, Junta de Fàbriques de Catalunya, Institut Industrial de Catalunya, Foment de la Producció Nacional, Institut de Foment del Treball Nacional i, a partir del 1889, Foment del Treball Nacional, any que incorporà el Foment de la Producció Espanyola El seu òrgan principal fou la revista El Trabajo Nacional , que aparegué a partir del 1892 el 1942 adoptà el nom d’ Información Económica , el 1943 recobrà el nom primitiu i el 1970…

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…

Reorganitzada durant el s XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d’un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat Modernament ha arribat a constar d’uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’Estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica Renovellada el 1981 en l’aspecte d’associació de pelegrins, té com a òrgan oficial “Montserrat Butlletí del Santuari”, publicat d’ençà del 1982 com a…

El 1939 absorbí el Sindicat de Cecs de Catalunya, fundat el 1934 per Roc Boronat i Font L’ONCE té escoles d’ensenyament general bàsic i laboral els seus afiliats són autoritzats a vendre cupons per a un sorteig diari, amb premis en metàllic, molt popular L’any 2013 rebé el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia

Collaborador dels diaris El correo de Andalucía , Pueblo , El País , Diario 16  i, principalment, ABC , entre el 1995 i el 2000 dirigí l’ Institut Valencià d’Art Modern IVAM, on desenvolupà una línia d’exposicions amb l’objectiu de dur a terme una revisió de la modernitat i de revalorar figures individuals o posicions marginades per altres visions més cenyides a l’ortodòxia avantguardista El seu nomenament com a director 2000-04 del Centro de Arte Reina Sofía suposà un reconeixement oficial de la tasca duta a terme a l’IVAM Fou director de l’ Instituto Cervantes 2017-18 Entre les seves…

Filla del polític Domènec Viola i Lafuerza Arran de la guerra civil, el 1939, amb la família, la mare i una germana, s’exilià, molt jove, a França En començar la Segona Guerra Mundial, tota la família es traslladà a l’Argentina, reclamades pels avis i oncles materns residents a Buenos Aires S'hi integrà al grup jovenívol Ignasi Iglésias, que dirigia Ramon Mas i Ferratges, deixeble d’Adrià Gual, i que dins el Casal de Catalunya feia teatre i tenía un esbart dansaire Es casà amb el català Manelic Seras i Lleonart, amb el qual tingué sis fills Ben integrada a la vida i actvitats dels catalans…

Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…

La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…

Creada a partir d’un nucli de 31 socis fundadors, actualment en té més de dos mil i és l’associació cultural d’àmbit insular més important El primer president fou Miquel Forteza , sota el mandat del qual 1962-69 s’iniciaren els cursos de català, aleshores la principal de les activitats de l’OCB i avui una de les més consolidades Des del 1968 l’entitat collaborà en l’edició de la revista Lluc , fins aleshores butlletí d’una congregació religiosa, però el 1987 fou retornada als seus antics propietaris Climent Garau 1970-76 succeí Forteza en la presidència en una època de gran creixement de l’…