Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Rīgestān
Regió
Regió desèrtica del S de l’Afganistan, que s’estén per les províncies de Helmand i Qandahār.
És un desert de sorra limitat a l’W pel riu Helmand, que el separa del Dasht-e Mārgou, i al N per l’Arghandāb
Annam
Regió
Regió del Vietnam que s’estén al llarg de la costa de la mar de la Xina meridional, des del golf de Tonquín fins a la Cotxinxina.
Constituïda per una dorsal muntanyosa, la serralada Annamita, que al nord del país deixa lloc a una plana alluvial amb costes baixes sense ports naturals, i al sud s’apropa a la mar i forma costes retallades És una regió essencialment agrícola arròs, moresc, canya de sucre, i les seves poblacions més importants són Hue, Da Nang i Binh Dinh Primitivament civilitzat per pobles de cultura xinesa, Annam esdevingué des d’abans de l’era cristiana un regne vassall de la Xina fins el 1428, que els annamites rebutjaren definitivament els xinesos i establiren un regne independent sota la dinastia dels…
Nuristan
Regió
Regió del NE de l’Afganistan, fronterera amb el Pakistan.
Muntanyosa i boscosa, als vessants de l’Hindūkush, era anomenada antigament Kafiristan, i els seus pobladors actualment uns 100 000, kafirs ‘infidels’, és a dir, no musulmans Unida a l’Afganistan 1890 i convertida a l’islam, rebé el nom actual ‘país de la llum’
Paixtunistan
Regió
País dels paixtus, al SE de l’Afganistan i el NW del Pakistan.
La qüestió de l’autonomia ha creat greus dificultats entre ambdós estats d’ençà de la fundació del Pakistan 1947 i de la divisió territorial del 1955
Sīstān
Regió
Territori fronterer a cavall de l’Iran i l’Afganistan, constituït per una depressió desèrtica entre els llacs Daryācheh-ye Sīstān (Hamun) i Gaud-e Zirräh, aquest d’aigües salobres.
Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…
Wakhan
Regió
Regió del NE de l’Afganistan, apèndix que, entre l’Hindū Kush i el Pamir, prolonga el Badakhxan afganès i separa el Tadjikistan de la vall de l’Indus.
Regió molt muntanyosa i elevada, és travessada pel riu P'andž És poc poblada
Balutxistan
Regió
País de l’Àsia sud-occidental, dividit entre l’Afganistan al N, el Pakistan a l’E (Sind), l’Iran i el Pakistan al S (fins a la costa del golf d’Oman) i, a l’W, l’Iran (conca del Jaz Mūrīyān).
Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis, pathans irànics i brahuis…
Sud-est asiàtic
Regió
Nom donat a la regió asiàtica que comprèn Indoxina, la península de Malaca, la major part d’Insulíndia i les Filipines.
Inclou els estats de Myanmar, Tailàndia, Cambodja, Laos, Vietnam, Singapur, Malàisia, Indonèsia, Brunei i les Filipines El terme és sobretot d’ordre geopolític i, des dels anys vuitanta, com més va més econòmic, per tal com diversos d’aquests estats han aconseguit en pocs anys un desenvolupament accelerat gràcies a una alta competitivitat, creixement que s’emmarca políticament en règims autoritaris L’ASEAN és l’organisme internacional que agrupa aquests estats, bé que no tots hi són representats
Badakhxan
Regió
País de l’alta Àsia, que s’estén des del Hindūkush al Pamir i dividit en dues grans regions, per l’alt curs de l’Amudarja: la meridional, actualment compresa al sector NE de l’Afganistan, i la septentrional, compresa a la república autònoma de Badakhshān, al Tadjikistan.
De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea afganesa, on és…