Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Rīgestān
Regió
Regió desèrtica del S de l’Afganistan, que s’estén per les províncies de Helmand i Qandahār.
És un desert de sorra limitat a l’W pel riu Helmand, que el separa del Dasht-e Mārgou, i al N per l’Arghandāb
Nuristan
Regió
Regió del NE de l’Afganistan, fronterera amb el Pakistan.
Muntanyosa i boscosa, als vessants de l’Hindūkush, era anomenada antigament Kafiristan, i els seus pobladors actualment uns 100 000, kafirs ‘infidels’, és a dir, no musulmans Unida a l’Afganistan 1890 i convertida a l’islam, rebé el nom actual ‘país de la llum’
Paixtunistan
Regió
País dels paixtus, al SE de l’Afganistan i el NW del Pakistan.
La qüestió de l’autonomia ha creat greus dificultats entre ambdós estats d’ençà de la fundació del Pakistan 1947 i de la divisió territorial del 1955
regió volcànica d’Olot
regió volcànica d’Olot Vista dels cons volcànics i de la ciutat d’Olot
© Fototeca.cat
Regió
Volcà
Regió volcànica de la Garrotxa inclosa en la seva major part en el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa
Sīstān
Regió
Territori fronterer a cavall de l’Iran i l’Afganistan, constituït per una depressió desèrtica entre els llacs Daryācheh-ye Sīstān (Hamun) i Gaud-e Zirräh, aquest d’aigües salobres.
Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…
Wakhan
Regió
Regió del NE de l’Afganistan, apèndix que, entre l’Hindū Kush i el Pamir, prolonga el Badakhxan afganès i separa el Tadjikistan de la vall de l’Indus.
Regió molt muntanyosa i elevada, és travessada pel riu P'andž És poc poblada
Balutxistan
Regió
País de l’Àsia sud-occidental, dividit entre l’Afganistan al N, el Pakistan a l’E (Sind), l’Iran i el Pakistan al S (fins a la costa del golf d’Oman) i, a l’W, l’Iran (conca del Jaz Mūrīyān).
Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis, pathans irànics i brahuis…
Badakhxan
Regió
País de l’alta Àsia, que s’estén des del Hindūkush al Pamir i dividit en dues grans regions, per l’alt curs de l’Amudarja: la meridional, actualment compresa al sector NE de l’Afganistan, i la septentrional, compresa a la república autònoma de Badakhshān, al Tadjikistan.
De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea afganesa, on és…