Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
castell de Sant Llorenç
Castell
Antic castell, reemplaçat al segle XII per la canònica augustiniana de Sant Llorenç del Munt, del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona).
La seva jurisdicció fou reemplaçada al llarg del segle XI pel castell de Meda o de Sameda
Sant Esteve de Mar
Castell
Antic castell de la costa del Baix Empordà, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca.
Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els s XVI-XVII fou convertit en masia De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les…
Sant Antoni de les Codines
Façana de l’església de Sant Antoni de les Codines
© Fototeca.cat
Capella
Medicina
Antiga capella i hospital de camí ral situats al terme de Centelles (Osona), al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291 l’hospital, amb elements gòtics s XV i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles
Peralta
Castell
Antic castell del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), dins el terme del qual sorgiren els nuclis de Santa Susanna de Peralta i deSant Climent de Peralta
.
Sameda
Castell
Antic castell medieval del municipi de Folgueroles (Osona), del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l’entrada de les Guilleries.
Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic Més tard s XIV passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta
castell de Curull
Castell
Antic castell, del terme de Sant Pere de Torelló (Osona), situat en un cim (1.302 m) del vesant de la serra de Curull
. Actualment en ruïnes.
Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú els castlans es cognomenaren Curull s XII
castell de Corneli
Castell
Antic castell que dominava la vall de Sau, situat probablement al terme de Tavertet (Osona), al límit amb el de Vilanova de Sau, al lloc dit actualment puig de la Força
; és esmentat ja al sX.
castell de Centelles
Ruïnes del castell de Centelles
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell anomenat de Sant Esteve fins al s. XIII (prengué el nom de la vila de Centelles, l’actual Sant Martí de Centelles), actualment enrunat, a 855 m alt., en un turó acinglat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga, dins el municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
És conegut també com a castell de Sant Martí Fou el centre de la baronia de Centelles És esmentat ja el 898 Una comunitat de preveres installada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical Santa Maria de Centelles a la fi al s XIII, fundat pels senyors de Centelles a partir de la fi al s XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV El castell fou enderrocat per les forces de Felip V l’església, romànica, amb un absis…
Castellbarri
Castell
Antic castell del terme de Calonge de Mar (Baix Empordà), en un cim, contrafort meridional de les Gavarres, dominant la vall dels Molins.
En resta una torre enrunada de planta rectangular És esmentat el 1058 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric