Resultats de la cerca

El cos és curt i ample, amb les ales grosses i sovint de colors brillants Inclou nombroses espècies de les regions càlides i temperades, entre les quals es destaquen les dels gèneres Fulgora , Laternaria i Cathedra

Té el protòrax ample i ovalat transversalment, l’abdomen amb èlitres solcats longitudinalment per costelles i les potes anteriors dirigides cap endavant i amb les vores dentades S'alimenta d’excrements bovins, replegant-los i fent-ne boles que empeny amb el cap i les potes anteriors fins als caus subterranis, on les guarda per alimentar-se A l’època de la posta, la femella pon els ous a les boles És comú a les platges dels Països Catalans

Tenen l’abdomen pedunculat, ample a la part mitjana i en forma de punta als extrems Volen a la primavera i a l’estiu, cercant menjar en les flors La femella construeix una cella molt sòlida feta de fang, saliva i pedretes, on diposita larves d’insecte o aranyes, paralitzades per la picada però vives, i un ou pedunculat La cella es tanca hermèticament Quan la larva surt, troba presa viva abundant, que consumeix, fins que arriba a l’estat de crisàlide Assolit l’estat adult, surt del niu fent-se pas amb les mandíbules Habiten als llocs càlids N'hi ha algunes espècies als Països…

Tenen el cap ample, els ulls grossos i la trompa curta, adaptada per a xuclar Presenten sovint tons metàllics, verds o blaus Tenen el vol ràpid i habiten entre la vegetació xuclen els sucs dolços de les plantes, i algunes espècies s’alimenten de carn en descomposició El representant tipus de la família és la mosca blava

Els mascles atenyen fins a 8 cm de llargària total, mentre que les femelles no sobrepassen els 5 cm Els mascles tenen el cap molt ample, els ulls petits i les antenes en forma de colze amb els últims artells disposats en pinta La part més característica del cap són les mandíbules, les quals es desenvolupen molt en els mascles, i a vegades són més llargues que el cap i el tòrax junts per aquest motiu hom coneix aquests insectes amb el nom de cérvols volants Per contra, les mandíbules de les femelles són curtes Als Països Catalans es troben en els boscs, especialment en alzinars i…

El castell és una antiga fortificació o torre de la fi del segle XVII de defensa costanera contra els atacs marítims, de planta octogonal, voltat d’un fossat de 6 m d’ample, actualment reblert, que havia tingut al seu costat una capella de Sant Nicolau , fa molt de temps desapareguda Fou construït segons dissenys de l’enginyer militar Josep Castellón entre el 1680 i el 1682 El municipi de Ciutadella l’adquirí el 1966, i n’urbanitzà el sector i hi dedicà un monument a l’almirall David Glasgow Farragut L’espai entre la ciutat antiga i aquest castell, travessat pel camí de Sant Nicolau , ha…

Són escarabats de forma tosca, oblonga, cap petit, protòrax ample i èlitres més curts que l’abdomen, de forma que els últims segments ventrals d’aquest resten al descobert Tenen un olfacte molt sensible i van ràpidament allà on hi ha el cadàver d’un animal A causa dels sucs digestius disgreguen la carn de què es nodreixen Atès que aquesta digestió no és completa, els escarabats enterradors, associant-se entre ells, enterren les despulles del cadàver sota el sòl i a poca profunditat, d’on els ve el nom Aquest enterrament va seguit de la posta d’ous de les femelles a l’interior del…

Tenen el cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes El tòrax és breu, i l’abdomen, cònic a la base, els mascles tenen unes membranes apergaminades esteses en un marc quitinós, a manera de timbal Les contraccions ràpides d’un petit múscul provoquen unes vibracions en aquestes membranes i fan un so estrident característic Les ales són grans, brillants i pràcticament transparents, amb nervadures molt marcades Les femelles ponen els ous en la tija d’algunes plantes, que perforen mitjançant l’oviscapte En sortir les larves, cauen i s’endinsen a terra es nodreixen de la…

Pertanyen a diferents famílies i són de costums i aspecte força diversos Els anòbids són molt petits, de cos pubescent, o subcilíndric, i quan hom els molesta resten perfectament immòbils fugen de la llum i viuen especialment a la fusta o en d’altres matèries que contenen cellulosa se'n destaquen l’espècie Stegobium paniceum , el corc de pa , que ataca la farina i els productes que en són elaborats, i l' Anobium punctatum , el corc de la fusta o rellotge de la mort, que viu a la fusta i hi dóna uns cops, rítmicament, que recorden el tic-tac d’un rellotge Els ostomàtids tenen el cos negre…

Construeixen els nius a la sorra, on habiten amb les larves, que alimenten amb mosques