Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
castell de Segura
Castell
Antic castell del Perapertusès (Llenguadoc), dins el municipi de Tuixà, al N del poble, vora el mas i antic llogaret de Segura
i del santuari de Fasta, que depenia del castell el 1171.
Pertangué als Termas fou confiscat el 1210 i restituït per Lluís IX de França a Oliver de Termas, el qual el donà a l’abadia de Fontfreda
Peralta
Castell
Antic castell del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), dins el terme del qual sorgiren els nuclis de Santa Susanna de Peralta i deSant Climent de Peralta
.
Vila-romà
Castell
Antic castell del municipi de Palamós (Baix Empordà), situats al sector muntanyós del NW del terme (darrers contraforts de les Gavarres).
Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa
castell d’Auriac
Castell
Castell situat prop del poble llenguadocià d’Auriac (Termenès), al vessant septentrional de les Corberes.
Fou construït abans del 1028, poc després de la partició de l’antic Perapertusès entre els comtats de Besalú i de Carcassona, i formava part del sistema defensiu d’aquest darrer
castell d’Estanyol
Castell
Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria, a Tessàlia.
Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380
castells del Loira
Castell
Conjunt de castells situats a la regió administrativa del País del Loira, en nombre de cent, aproximadament.
En sentit estricte, només reben aquest nom els castells reconstruïts o edificats durant els s XV i XVI, especialment entre el 1418 i el 1528, època en què la cort hi residí gairebé constantment És aquí on començà la penetració del Renaixement italià a França Amboise, 1495, amb l’arribada de Leonardo da Vinci i altres artistes italians, i s’hi formà un dels nuclis més importants del Renaixement francès Al s XV hom habilità antics castells forts, com els de Loches i Montreuil-Bellay, i en foren construïts de nous, com els de Langeais, Plessis-Bourré, Saumur i Mehun-sur…
castell de Chenonceaux
Vista del castell de Chenonceaux, projecte de Thomas Bohier, construït entre el 1515 i el 1522
© B. Llebaria
Castell
Castell renaixentista de la Turena (Tours), França, a la riba dreta del Cher, construït (1515-22) per Thomas Bohier.
El conjunt principal es desenvolupa dins un quadrat, amb torres suspeses en els angles Passà a la corona, i Caterina de Mèdici féu afegir posteriorment 1547 sobre el pont, damunt el riu, un cos allargat amb tres plantes de galeries decorades a la italiana
castell de Chambord

El castell de Chambord
Castell
Castell situat prop de Blois (Orleanès), al departament de Loira i Cher, una de les mostres més notables de l’arquitectura renaixentista francesa.
Fou bastit per ordre de Francesc I damunt un pavelló de caça dels comtes de Blois 1519-47 en féu els plans probablement l’italià Bernabei Domenico da Cortona, però els realitzà Pierre Nepveu, dit Trinqueau El cos central, de planta quadrada i coronat per un bosc de xemeneies, conté una doble escala helicoidal a l’exterior, grans torres cilíndriques voregen els angles de l’edifici i del cos central
Castellbarri
Castell
Antic castell del terme de Calonge de Mar (Baix Empordà), en un cim, contrafort meridional de les Gavarres, dominant la vall dels Molins.
En resta una torre enrunada de planta rectangular És esmentat el 1058 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric