Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Sant Romà
Castell
Antic castell del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), situat al SE del terme, als vessants del Cadí.
Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i Orsera Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals
Sant Martí dels Castells
Caseria
Castell
Caseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’W del municipi de Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya.
El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant Perdé la municipalitat a la fi del s XIX Hi ha un sol mas sota l’antiga església
castell de Rosanes
![](/sites/default/files/media/FOTO/A019017.jpg)
Bestorre rectangular d’un dels recintes del castell de Sant Jaume o Castellví de Rosanes, a Martorell (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell al límit dels municipis de Martorell i de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), les restes del qual són a 252 m alt., al cim del turó d’en Peiret (per això és dit també castell d’en Peiret), que domina pel sud la vila de Martorell.
Fou aixecat al s XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell Vell de Rosanes Castellví de Rosanes, avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia baronia de Castellvell, fins que Martorell inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes n'adquirí de fet la capitalitat
castell de Queralt
Castell
Antic castell del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), dins l’antic terme de Músser i Arànser, les escasses restes del qual s’alcen al puig de Queralt
(2 155 m alt.), a ponent d’Arànser, prop del coll de Queralt
(2 030 m), per on passava un camí de ferradura que anava de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran.
Esmentat al s X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí Al s XIII passà als Pinós
castell de Queralt
![](/sites/default/files/media/FOTO3/castell_de_Queralt1.jpg)
castell de Queralt
masia vilalta (CC BY-NC 2.0)
Castell
Antic castell situat al cim de la serra de Queralt, dins el municipi de Bellprat (Anoia), al límit amb la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt).
Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna A l’extrem occidental,…
castell d’Eramprunyà
![](/sites/default/files/media/FOTO2/B077250.jpg)
Ruïnes del castell d’Eramprunyà
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Gavà (Baix Llobregat), les ruïnes del qual són sobre un espadat (438 m) damunt el santuari de Bruguers.
Esmentat el 957, el 993 era propietat dels comtes de Barcelona, que l’infeudaren a Gombau de Besora passà al seu gendre Mir Geribert d’Olèrdola i als seus descendents, els Santmartí Els comtes i reis en guardaren sempre el domini superior fins que el 1323 el vengueren als Marc, els quals també n'obtingueren, el 1337, la castlania i posseïren la baronia d’Eramprunyà fins el 1552, i llurs descendents, els Fiveller de Palou, fins el 1590 Finalment, esdevingué propietat indivisa, d’una part, dels Torrelles, Sentmenat, Copons i Sarriera, i de l’altra, dels Cardona, Erill, Bournonville, Pérez-…
Claramunt
El castell de Claramunt
© Fototeca.cat
Castell
Castell i església (Santa Maria) del municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia), a la dreta de l’Anoia, a l’aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt.) que, juntament amb el cingle dels Mollons, a l’esquerra de l’Anoia, forma l’estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la Conca d’Òdena.
El castell El recinte de la fortalesa s’aixeca en un punt estratègic, des d’on es domina la conca d’Òdena i el congost de l’Anoia Tot el conjunt queda encerclat per muralles i s’articula a partir d’una imposant torre mestra, que presideix el recinte sobirà Entre el recinte sobirà, a l’oest, i el jussà, a l’est, s’alcen les restes de l’església romànica de Santa Maria del castell de Claramunt i la capella més tardana dedicada a santa Margarida Davant d’aquests temples, a l’oest, s’estén un pati, que havia estat un fossar, tancat amb un pany de muralla emmerlat El clos del castell Un dels…
la Guàrdia del Bruc
Castell
Antic castell del municipi del Bruc (Anoia), aturonat a l’W del coll de Can Maçana, als contraforts W del massís de Montserrat.
Esmentat el 974 amb el nom de castell de Bonifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans del 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia 1158, i d’ací la denominació de vescomtat de la Guàrdia L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell
Castellnou de Cervelló
Castell
Castell probablement bastit pels senyors de Cervelló dins el terme de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat).
Hom ha suposat que era emplaçat al turó de l’ermita de Sant Antoni 304 m alt
Castellciuró
![](/sites/default/files/media/FOTO/A051611.jpg)
Vista de Castellciuró a Molins de Rei (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Castell
Castell enrunat (153 m) del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), a l’E de la vila.
Era una antiga torre de defensa, construïda pels templers, propietaris ja el 1202 del lloc juntament amb la capella annexa de Sant Marçal El 1366 esdevingué castell termenal