castell de Queralt

castell de Queralt

masia vilalta (CC BY-NC 2.0)

Antic castell situat al cim de la serra de Queralt, dins el municipi de Bellprat (Anoia), al límit amb la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt).

Fou restaurat en 970-987. En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança. El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior. Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors. L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats col·locats en filades horitzontals. Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna. A l’extrem occidental, prop de l’espadat, resta el mur de ponent de la capella del castell, Sant Miquel.

El 1002 fou discutida la seva propietat entre Sal·la, bisbe d’Urgell, i Bernat Sendred de Gurb, que s’intitulà des d’aleshores de Queralt. A desgrat de la sentència aparentment desfavorable del 1002, el castell quedà a les mans de la família Queralt i fou inicialment centre de la baronia de Queralt, que comprenia la vila de Santa Coloma de Queralt (que passà aviat a ésser centre de la baronia) i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric.

Al peu del castell hi havia l’antiga església parroquial de Sant Jaume de Queralt, des del segle XVI sufragània de la de Bellprat.