Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
castell de Queralt

castell de Queralt
masia vilalta (CC BY-NC 2.0)
Castell
Antic castell situat al cim de la serra de Queralt, dins el municipi de Bellprat (Anoia), al límit amb la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt).
Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna A l’extrem occidental,…
Garmoixent
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Moixent (Costera).
És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella
la Guàrdia del Bruc
Castell
Antic castell del municipi del Bruc (Anoia), aturonat a l’W del coll de Can Maçana, als contraforts W del massís de Montserrat.
Esmentat el 974 amb el nom de castell de Bonifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans del 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia 1158, i d’ací la denominació de vescomtat de la Guàrdia L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell
província de Castelló de la Plana
Castell
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de Castelló de la Plana.
És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova…
Perputxent
El castell de Perputxent (Orxa)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Orxa (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila.
En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa 1317, i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde Donà nom a la vall de Perputxent
castell de Calonge

Vista de les restes del castell de Calonge i de l’església de Santa Fe
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), situat a 615 m. d’altitud sobre un turó a llevant del terme.
Hi resten notables llenços de murs i una sala coberta amb una perfecta volta de canó que obre la seva gran arcada vers el costat de migdia A prop està situada l’església parroquial de Santa Fe de Calonge
castell de la Roqueta
Castell
Castell en ruïnes del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia) situat a l'extrem de migdia del terme dalt d'un puig de 720 m d'altitud.
Resta part d'un mur de 3,3 m d'alt per 8,2 m de llarg El castell, documentat des del 960, fou del llinatge dels Cervelló i el 1226 passà, per llegat de Guerau Alamany de Cervelló, al domini del monestir de Santes Creus el 1311 se signà un conveni entre l’abat i Pere de Tous per a definir els límits dels respectius castells Els Cervelló havien fet bastir la capella de Sant Miquel que consagrà el bisbe i abat Oliba el 1043 Prop hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Roqueta