Resultats de la cerca

El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur encara emmerletat en molts dels seus trams flanquejat per torres La torre mestra és de planta circular La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa El 1241 el castell retornà al rei la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca El…

Existent ja el 1739, fou venut per l’estat el 1889

Antiga fortalesa d’època islàmica, en conservà la jurisdicció sempre la corona era regit per un castlà o sotscastlà Perdé importància estratègica a la fi del regne de Mallorca 1349 i encara més amb les noves tècniques de defensa i amb la construcció de la fortalesa d’Albercutx a la fi del s XVII el darrer sotscastlà és del 1570 Perdurà com a lloc de vigilància de la costa i fou definitivament abandonat el 1715

Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna A l’extrem occidental,…

Esmentat el 974 amb el nom de castell de Bonifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans del 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia 1158, i d’ací la denominació de vescomtat de la Guàrdia L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia o  Sant Pau Vell

La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí

Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics

Hi resten notables llenços de murs i una sala coberta amb una perfecta volta de canó que obre la seva gran arcada vers el costat de migdia A prop està situada l’església parroquial de Santa Fe de Calonge