Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
castell de Segura
Castell
Antic castell de la vall de Ribes, al municipi de Queralbs (Ripollès), en un coster, a la dreta del Freser, a l’entrada de la vall de Núria.
És esmentat el 1207
castell de Sant Pere
Castell
Nom popular de l’antic castell de Ribes
, situat al sector de la vila vella de Ribes de Freser (Ripollès).
Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana 1347 i a Damià Descatllar 1473 En resten notables murs Rebé el nom de la capella que hi fou construïda
castell de Sant Nicolau
Castell
Antic castell construït el 1196, amb autorització del rei Pere I, a la Vila de Baix de Camprodon (Ripollès), en el puig de les Relíquies o de Sant Nicolau, sobre el Ritort.
Era de domini reial i el rei en feu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular El feu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles
Perputxent
El castell de Perputxent (Orxa)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Orxa (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila.
En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa 1317, i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde Donà nom a la vall de Perputxent
castell de Pena
Castell
Antic castell del terme d’Ogassa (Ripollès), situat al puig de serra de Sant Amanç
, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament
castell de Milany
Castell
Antic castell del municipi de Vallfogona de Ripollès, situat a 1.533 m alt. a la serra de Milany
, al límit amb el terme de Vidrà.
Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas Era el centre de la baronia de Milany , que comprenia la parròquia de Vidrà amb les sufragànies de Cabagés i Covidases i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés En foren castlans la família Milany El castell fou abandonat al s XIV i els senyors s’installaren a Vallfogona a partir del s XVI s’anomenà, per això, baronia de Vallfogona Pertangué als Milany i als Pinós
castell de Xàtiva
El castell de Xàtiva
© Fototeca.cat
Castell
Fortalesa edificada a Xàtiva (Costera), a la part alta de la serra del Castell, a tocar de l’emplaçament de l’antiga ciutat alta preromana o l’Albacar
, coster septentrional que la uneix amb l’antiga muralla de la ciutat moderna.
El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747 Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de nomenar rei…
Alcalà d’Alfàndec
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell situat als contraforts septentrionals del Mondúber, dins el terme municipal de Benifairó de la Valldigna.
Rep popularment el nom del castell de la Reina Mora
Garmoixent
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Moixent (Costera).
És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella