Resultats de la cerca

Fou aixecat al s XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell Vell de Rosanes Castellví de Rosanes, avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia baronia de Castellvell, fins que Martorell inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes n'adquirí de fet la capitalitat

En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa 1317, i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde Donà nom a la vall de Perputxent

El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747 Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de nomenar rei…

És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre

Rep popularment el nom del castell de la Reina Mora

És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella

Esmentat el 957, el 993 era propietat dels comtes de Barcelona, que l’infeudaren a Gombau de Besora passà al seu gendre Mir Geribert d’Olèrdola i als seus descendents, els Santmartí Els comtes i reis en guardaren sempre el domini superior fins que el 1323 el vengueren als Marc, els quals també n'obtingueren, el 1337, la castlania i posseïren la baronia d’Eramprunyà fins el 1552, i llurs descendents, els Fiveller de Palou, fins el 1590 Finalment, esdevingué propietat indivisa, d’una part, dels Torrelles, Sentmenat, Copons i Sarriera, i de l’altra, dels Cardona, Erill, Bournonville, Pérez-…