Resultats de la cerca

El castell de Castellterçol, té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres probablement dels segles XIII i XIV, el cos ruïnós d’una antiga fortalesa medieval segle XII i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d’accés de la part E del puig del castell Fa la impressió que és enclotat, però des d’allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals en la seva part W, més accessible, hom va excavar un fossat artificial a la penya Rebé el nom d’un noble de nom Terçol, que consta difunt el 898, i des…

Fou un dels darrers bastions de resistència navarresa contra la dominació dels reis de Castella i d’Aragó Recuperat per Enric II, rei de Navarra, a la tardor del 1521, en fou encomanada la defensa a l’alcaid Jaime Velaz de Medrano i a un grup d’agramontesos, entre ells dos germans de Francesc Xavier Assetjat per les tropes de Carles I, manades pel virrei de Navarra Francisco López de Zúñiga, comte de Miranda del Castañar, i el comte de Lerín Luis de Beaumont, principal cap beaumontès, es reté el juny del 1522

De planta quadrada, és construït amb aplicacions de ceràmica de tradició musulmana L’església de Santa Maria s XVI, d’estructura gòtica i renaixentista, conserva quatre esplèndids sepulcres de la família Fonseca, atribuïts a Domenico Fancelli i Bartolomé Ordóñez s XVI

El castell de Clarà mostra encara les seves abundants ruïnes i torre mig partida prop del Mas Coromines, on és ben visible la capella de Sant Andreu Els seus antics senyors, els Clarà i els Rocafort, dominaven sobre la major part del terme segles XI-XIII fins que foren desbancats pel llinatge dels Planella Els primers documents del segle X parlen d’un castell de Moià, que ben aviat desapareix de la documentació aquestes mencions o bé es refereixen a una primitiva fortificació situada a l’indret de la vila, desapareguda, o bé és una manera arcaica de designar el castell i terme de Clarà Els…

Les seves edificacions, sense teulades ni sostres són encara imponents i ocupen una àrea d’uns 570 m 2 El conjunt inclou el cos central del castell, al qual s’accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i a l'entrada, amb volta de tipus romànic A prop hi ha l’antiga església de Sant Martí de la Roca Les primeres notícies de Castellcir són de l’any 923 i fan esment del terme que s’anomenava del castell de Tenes Aquest castell de Tenes, recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019, degué canviar el nom al principi del segle XI pel de castell…

De l’antic castell de Castre, successor del Labitolosa romà, resta l’església romànica segle XIII, un retaule del segle XVI i diverses taules d’un altre retaule del 1303 Fou centre de la  baronia de Castre

El 1645 Pere de Planella, baró de Talamanca, Calders, Rodors, etc, va vendre Castellnou a la família Barrera Avui es manté encara ben sencer i té detalls, com una cambra subterrània sobre pilars i voltes que evoquen tot l’art militar medieval L’antiga casa forta de Castellnou de la Plana, dita de Molins, es convertí el 1381, per privilegi del rei Pere III a Pere de Planella, en castell termenat que incloïa en la seva jurisdicció el terme de Moià i la parròquia de Marfà Pere de Planella havia comprat a la corona el mateix any l’antic terme de Clarà i la vila de Moià La família Planella, que…

Corona un petit puig cònic de 469 m, antigament envoltat per un meandre de la riera de Calders, la qual més tard varià el curs Vist des de la població, aquest castell sembla enclotat i poc apte per a la defensa es manté dreta la torre, mig malmesa, i encara hi ha notables restes de muralles i una construcció que s’adjudica a l’antiga capella de Santa Maria del Castell El castell de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes propietats en el terme, moltes de les quals foren cedides pels seus antics senyors, que tenen…

En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de…