Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
la Torrassa
Castell
Antic castell del municipi d’Espot (Pallars Sobirà), prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.
En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa , la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu, i que alimenta la central hidroelèctrica de la Torrassa , amb una potència installada de 6 300 kW/A i una producció mitjana de 14 200 000 kWh
castell de Sant Nicolau
Vista del castell de Sant Nicolau
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Castell
Castell del municipi de Ciutadella (Menorca), a la riba meridional de la boca del port de Ciutadella, a l’extrem occidental de la península que separa aquest port, al N, de la cala des Degollador, al S.
El castell és una antiga fortificació o torre de la fi del segle XVII de defensa costanera contra els atacs marítims, de planta octogonal, voltat d’un fossat de 6 m d’ample, actualment reblert, que havia tingut al seu costat una capella de Sant Nicolau , fa molt de temps desapareguda Fou construït segons dissenys de l’enginyer militar Josep Castellón entre el 1680 i el 1682 El municipi de Ciutadella l’adquirí el 1966, i n’urbanitzà el sector i hi dedicà un monument a l’almirall David Glasgow Farragut L’espai entre la ciutat antiga i aquest castell, travessat pel camí de Sant Nicolau , ha…
castell de Sant Felip
Restes de la capella i del soterrani del castellde Sant Felip
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Antic castell del municipi des Castell (Menorca), damunt la punta de Sant Carles, al S de la bocana del port de Maó, la qual protegia.
La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608 Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip o de Sant Felipet , actualment lligada a la vida i a la guarnició militars El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa el 1763 els anglesos el referen El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls El castell fou enderrocat per ordre del…
castell de Santa Àgueda
Castell
Antic castell del municipi de Ferreries (Menorca), que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro.
Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca amb el nom de Sen Ageinz i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya-Aragó del 1287 hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa Universitat del castell de Santa Àgueda fins a la formació del nucli des Mercadal encara s’anomenà per molts anys Universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou…
castell de Portaran
Castell
Antic castell del municipi de l’Alt Àneu (Pallars Sobirà), al N del poble de València d’Àneu, dominant la confluència de la Noguera Pallaresa i del riu de la Bonaigua.
El 1213 Guillem de Portaran donà la potestat del castell a Guillem d’Erill
Mola de Baro
Castell
Antic castell del municipi de Soriguera, dins l’antic terme d’Estac (Pallars Sobirà), prop de Baro. Esmentat ja al segle X, defensava la vall de la Noguera Pallaresa.
Gilareny
Castell
Antic castell del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), que dominava la Noguera Pallaresa, al sector meridional de la vall d’Àneu.
la Força d’Araós
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a Araós, a la part més baixa de la vall Ferrera.
castell de Llort
Castell
Antic castell de la vall d’Àneu, dins el terme d’Espot (Pallars Sobirà), a la confluència del riu Escrita i la Noguera Pallaresa.
És esmentat ja el 950
Malavella
Castell
Antic castell de la vall d’Àssua (Pallars Sobirà), de localització desconeguda, esmentat als s. XIII-XIV.