Resultats de la cerca

Fou donat el 1225, juntament amb el castell de Miravet, per Jaume I al bisbe de Tortosa

És d’origen musulmà i tenia grans dimensions El 1242 fou donat al notari Pere Sanç, i després pertangué a Pere Eiximenis d’Arenós i al monestir de Poblet Fou centre de la baronia de la Pobla Tornesa

El castell, del qual resten alguns murs, d’origen islàmic, fou donat per Jaume I al bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta tenia un ampli terme, que comprenia els d’Albalat dels Ànecs, de Cabanes, de Bell-lloc del Pla i de Torreblanca El poble de Miravet, format al voltant del castell l’església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada, es despoblà durant el s XVI el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes

Es troba prop de la carretera de Barcelona a València i de l’albufera dels Ànecs coneguda abans també per albufera d’Albalat , la qual fou l’origen del despoblament Es conserva encara l’antiga església, agregada a Cabanes el 1575

Fou fet construir per Francesca de Vilamarí, mare de la reina Sibilla de Fortià, i passà al seu fill Bernat de Fortià La capella del castell fou parròquia forana del terme de Roses

Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona Passà als vescomtes de Barcelona 1070-1111, als Castellvell, als Bell-lloc i a Ramon de Cabrera, i al començament al s XIV als Corbera, que hi edificaren la capella de Santa Maria 1336 i s’hi establiren S'ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448

Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort 825 m alt, damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort El castell és esmentat des del 1017 havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau al s XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles

S'accedeix al penyal sobre el qual s’aixeca per un camí graonat, defensat per tres recintes murats resten al cim diverses edificacions, entre les quals un gran edifici poligonal, cobert amb voltes gòtiques, i una torre adossada, restaurats en 1950-54 Esmentat ja el 1020, pertangué als senyors de Perapertusa Fou assetjat per les forces del rei de França el 1255 i Jaume I el cedí a Lluís IX pel tractat de Corbeil 1258

Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258