Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Puigllorenç
Castell
Antic castell de la vall d’Àneu, proper a Unarre, dins l’antic terme de la Gingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
castell de Portaran
Castell
Antic castell del municipi de l’Alt Àneu (Pallars Sobirà), al N del poble de València d’Àneu, dominant la confluència de la Noguera Pallaresa i del riu de la Bonaigua.
El 1213 Guillem de Portaran donà la potestat del castell a Guillem d’Erill
Asp Vell
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del terme municipal d’Asp (Vinalopó Mitjà), situat a l’esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort.
Formava part del marquesat d’Elx
Gilareny
Castell
Antic castell del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), que dominava la Noguera Pallaresa, al sector meridional de la vall d’Àneu.
la Força d’Araós
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a Araós, a la part més baixa de la vall Ferrera.
Mola de Baro
Castell
Antic castell del municipi de Soriguera, dins l’antic terme d’Estac (Pallars Sobirà), prop de Baro. Esmentat ja al segle X, defensava la vall de la Noguera Pallaresa.
castell de la Mola
Castell
Antic castell del municipi de Novelda (Vinalopó Mitjà), situat al vessant oriental de la muntanya de la Mola
(541 m alt.), que domina la riba dreta del Vinalopó, 3 km al NW de la ciutat.
D’origen islàmic hi ha vestigis d’època romana, el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella El 1296 passà a la corona catalanoaragonesa passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran 1329, de Bertrand Du Guesclin 1366, de Sibilla de Fortià i de Violant de Bar El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana Posteriorment passà als marquesos de la Romana El 1931 fou declarat monument nacional Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular Conegut per castell de Luna , al costat hi ha el santuari de la Magdalena 1918-40 segons plans de l’…
Malavella
Castell
Antic castell de la vall d’Àssua (Pallars Sobirà), de localització desconeguda, esmentat als s. XIII-XIV.