Resultats de la cerca

Esmentat el 974 amb el nom de castell de Bonifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans del 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia 1158, i d’ací la denominació de vescomtat de la Guàrdia L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia o  Sant Pau Vell

Fou construït pels hospitalers 1379 per privilegi o concessió de Pere III el Cerimoniós, bé que altres notícies diuen que ja existia l’any 1284 i que en ell es resistiren els aranesos quan el rei de França o el senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarchais, en nom d’ell, envaí la Vall d’Aran És probable que el privilegi concedit pel rei Pere III als homes d’Arties el 14 de gener de 1379 fos per reedificar el castell d’Entransaigües En aquest privilegi, que retreu Madoz, hom no parla de cap orde militar, sinó d’un privilegi per constituir-lo i guardar-lo atorgat als homes d’Arties Tenia mur i…

El castell és conegut des del s XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada El 1275 passà als Marimon Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690 El castell, situat a l’W de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895 Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936

Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa

Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al N, i costejava després l’estret congost dit dels Graus La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols , al cim d’una alta roca a l’altra banda de ribera, i pel castell d’Erola o Serola, tancant el camí a l’W, també sobre la riba esquerra i prop de l’església de Sant Pere d’Eixalada, dita també d’Erola o dels Graus Les ruïnes d’aquesta són encara visibles, així com unes parets de la torre quadrada de Nyòvols però dels castells de…

Esmentat el 1099 dins el comtat de Besalú i la parròquia de Sant Julià de Llers, al primer terç del segle XII pertangué a Berenguer Renard

El 1398 entrà a formar part del veïnatge de Cervera

Esmentat com a castell el 1148, Poblet l’adquirí per a granja el 1163 principalment agrícola i ramadera, el reedificà i l’amplià en diverses ocasions 1316-48 i 1564-83 Durant l’abadiat de Ponç de Copons 1316-48 es construí la magnífica torre de l’entrada i defensa que li dóna una especial faiçó Al començament del segle XV les seves terres foren establertes a emfiteutes L’abat Guimerà, a la fi del segle XVI, féu millores en aquesta granja Al començament del s XVII l’abat Felip Genovès el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs Després de…

El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant Perdé la municipalitat a la fi del s XIX Hi ha un sol mas sota l’antiga església

El castell de Castellterçol, té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres probablement dels segles XIII i XIV, el cos ruïnós d’una antiga fortalesa medieval segle XII i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d’accés de la part E del puig del castell Fa la impressió que és enclotat, però des d’allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals en la seva part W, més accessible, hom va excavar un fossat artificial a la penya Rebé el nom d’un noble de nom Terçol, que consta difunt el…