Resultats de la cerca

Esmentat el 957, el 993 era propietat dels comtes de Barcelona, que l’infeudaren a Gombau de Besora passà al seu gendre Mir Geribert d’Olèrdola i als seus descendents, els Santmartí Els comtes i reis en guardaren sempre el domini superior fins que el 1323 el vengueren als Marc, els quals també n'obtingueren, el 1337, la castlania i posseïren la baronia d’Eramprunyà fins el 1552, i llurs descendents, els Fiveller de Palou, fins el 1590 Finalment, esdevingué propietat indivisa, d’una part, dels Torrelles, Sentmenat, Copons i Sarriera, i de l’altra, dels Cardona, Erill, Bournonville…

Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana 1347 i a Damià Descatllar 1473 En resten notables murs Rebé el nom de la capella que hi fou construïda

Esmentat el 974 amb el nom de castell de Bonifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans del 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia 1158, i d’ací la denominació de vescomtat de la Guàrdia L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia o  Sant Pau Vell

Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament

Té l'origen en un castell medieval, si bé l’edifici actual correspon a la gran reestructuració feta durant el segle XVIII, segons plans, sembla, de Pròsper de Verboom, seguint el model francès establert per Vauban Conserva en bon estat, especialment després de la darrera restauració, les rampes i els grans murs en forma angular o d’estrella, els valls i les torrelles de defensa La condició de fortalesa militar es mantingué fins al segle XX, amb governador i guarnició, i posteriorment passà a propietat del municipi L'any 1963 fou declarat monument nacional historicoturístic

Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258

El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747 Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de nomenar rei…

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme  Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…

Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina consumí els…

La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes Consta des de l’any 994 i ben aviat 988 el terme d’Osor ja formà un domini a part El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís 1058 d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic 1088, que l’infeudaren als Queralt El 1240 era propietat de Pere Ramon de Vilademany passà a la família Gurb a la fi del segle XIII A partir del segle XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del Pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir…