Resultats de la cerca

De l’antic castell, del qual procedia una família de cavallers cognomenats Cirera o Sacirera , feudataris dels Lluçà i dels bisbes de Vic als segles XII-XIV, resta un tros de torre rodona, d’aparell romànic

Se situa sobre una mola al marge d’un barranc D’edificació descurada, és una àmplia fortalesa, amb murs de més de tres metres de gruix Té una planta baixa i dos pisos en cas de perill tenia capacitat per a encabir-hi molta gent La façana principal queda penjada dalt el marge de la profunda riera, i per la part plana era defensat per un vall, sobre el qual encara es conserva un pont de pedra que donava entrada al castell, i que, segons la tradició, en substituí un altre de llevadís En aquesta banda el castell té una àmplia façana en semicercle, construïda directament sobre el…

Datat als segles XIV i XV, és probable que ja existís abans una important fortalesa al mateix lloc La seva situació li permeté desenvolupar un paper estratègic en el control de les rutes de transport d’Escòcia, tant per mar com per terra El castell té una planta en forma de L

Les restes El recinte sobirà, que s’alçava a la banda de ponent del conjunt fortificat, era el sector més desprotegit, ja que els altres costats quedaven salvaguardats per espadats naturals Una mu­ralla romànica segles XI-XII tanca el recinte sobirà i s’hi conserven les restes de la capella del castell, una construcció for­ça malmesa que cal datar al segle XIII Prop de la capella s’alça una massissa torre de planta trapezial segle XIII, construïda amb carreus similars als de la ca­pella Al recinte jussà es conserven vestigis d’edificacions destinades a habitatge…

Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087

Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà El 1099 l’arquebisbe Berenguer Seniofred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge 1096, el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV L’església de Santa Llúcia dita de Santa Llúcia de Galobardes , prop de l’actual masia de Galobardes segles XV-XVIII o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal

L’antic terme del castell comprenia tot l’actual municipi de Tavèrnoles i més tard els de Tavertet i part del de Vilanova de Sau El castell, a 611 m alt, estratègicament situat, fou renovat als segles XVII i XIX i és encara habitat Existia el 890 i estigué sota l’alt domini dels vescomtes d’Osona, però regit per una família de cavallers, els Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona L’antiga parròquia de Sant Pere, sufragània de la de Tavèrnoles des del segle XV, és als peus del castell i fou reedificada el 1060 es conserva íntegre l’edifici romànic En un…

El castell primitiu es bastí a l’extrem est, acabat en un agut esperó i envoltat de muralles amb torres semicirculars a la banda nord, on hi ha la torre, l’església i altres construccions segles XI-XIII segueix un segon cos murat molt ampli, amb esplanada, i un tercer recinte, al punt més alt, dit castell de Sant Jordi , amb església i residència, obra del segle XIII El lloc fou conquerit per Oliba Cabreta de Besalú, que hi edificà un primer castell vers el 980 al principi del segle XII passà als comtes de Barcelona, que el reedificaren i feren consagrar l’església el 1115 El 1258 el castell…

Fou construït 135-139 com a Hadrianaeum o Mausoleu d’Adrià i la família imperial fins a Septimi Sever Anomenat també Mole Adriana per les seves dimensions, ja amb Aurelià 271 esdevingué fortificació, atesa la seva situació estratègica, que controlava els accessos tant del Vaticà com de Roma a través del pont que durant segles fou l’únic de la ciutat Canvià sovint de posseïdors, sobretot durant l’edat mitjana, però mantingué sempre la funció de defensa i refugi hom construí un pas elevat, a manera d’aqüeducte, que el comunicava directament amb el Vaticà, i també de presó i lloc de suplici La…

El castell de Clarà mostra encara les seves abundants ruïnes i torre mig partida prop del Mas Coromines, on és ben visible la capella de Sant Andreu Els seus antics senyors, els Clarà i els Rocafort, dominaven sobre la major part del terme segles XI-XIII fins que foren desbancats pel llinatge dels Planella Els primers documents del segle X parlen d’un castell de Moià, que ben aviat desapareix de la documentació aquestes mencions o bé es refereixen a una primitiva fortificació situada a l’indret de la vila, desapareguda, o bé és una manera arcaica de designar el castell i terme de Clarà Els…