Resultats de la cerca

Era lloc de moriscs tenia 70 famílies el 1609

És d’origen musulmà i tenia grans dimensions El 1242 fou donat al notari Pere Sanç, i després pertangué a Pere Eiximenis d’Arenós i al monestir de Poblet Fou centre de la baronia de la Pobla Tornesa

Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380

Era de domini reial i el rei en feu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular El feu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles

Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics

El castell, del qual resten alguns murs, d’origen islàmic, fou donat per Jaume I al bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta tenia un ampli terme, que comprenia els d’Albalat dels Ànecs, de Cabanes, de Bell-lloc del Pla i de Torreblanca El poble de Miravet, format al voltant del castell l’església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada, es despoblà durant el s XVI el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes

El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant Perdé la municipalitat a la fi del s XIX Hi ha un sol mas sota l’antiga església

Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà El 1099 l’arquebisbe Berenguer Seniofred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge 1096, el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV L’església de Santa Llúcia dita de Santa Llúcia de Galobardes , prop de l’actual masia de Galobardes segles XV-XVIII o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal

És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061 El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies Alpens, Serrallonga, les Llosses, Matamala, Sovelles, Vinyoles, Vallespirans i…

En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard foren senyors del terme de…