Resultats de la cerca

Escampades per diferents indrets dels vessants del tossal del Mor , són visibles encara avui dia unes restes de construccions i habitatges d’origen medieval, i vestigis de murs fets amb carreus ben treballats que conformarien el recinte defensiu, quadrangular, de l’antic vilatge Al tossal s’han trobat també restes de l’antiga església de Santa Maria del Mor i de ceràmica àrab i grisa medieval El castell ocupava el cim del tossal El lloc, conquerit per Ramon Berenguer I, és esmentat el 1079 entre les possessions dels Anglesola Sembla que el domini jurisdiccional pertanyia al comte El 1177 fou…

Del castell es conserva una gran torre rectangular amb grans murs de 16 m d’alçada i alguns arcs ogivals a l’interior, a la qual hi ha adossada una pagesia Prop seu hi ha l’església de Sant Martí, refeta totalment al segle XVIII la portada té gravat l’any 1793, i la rectoria algunes llindes, sarcòfags i osseres d’època medieval es troben al Museu Diocesà de Solsona Foren senyors del terme del castell de Riner els primers membres del llinatge dels Cervera, senyors també de Castellfollit de Riubregós, que ben aviat esdevingueren vescomtes de Bas a la meitat del segle…

Constava de dos recintes emmurallats i un torre circular que s’alçava al cim, i que encara es pot veure en part Documentat per primera vegada l’any 1133, en el testament de Gombau i la seva muller Agnès, la senyoria passà per moltes mans

És documentat l’any 1077 i es trobava dins les terres del Baridà Durant els primers anys va dependre dels comtes de Cerdanya, i per aquest motiu el seu destí estigué lligat al dels castells de Queralt i Sant Martí dels Castells Els tres castells eren la frontera defensiva del sector occidental del Baridà A mitjan segle XIII el castell de Miralles s’havia convertit en una talaia d’observació, en bona part com a conseqüència de la construcció del castell de Cava i la rehabilitació del castell del Querforadat Al final del mateix…

El 1319 hi nasqué el futur Pere III de Catalunya-Aragó Després de la conquesta cristiana hi fou construïda la residència dels comtes d’Urgell dita Castellformós i l’església de Santa Maria de la Suda , destruïdes durant el setge que posà el 1413 Ferran I de Catalunya-Aragó al comte Jaume II d’Urgell Les seves restes han estat objecte de consolidació i restauració

El castell de Clarà mostra encara les seves abundants ruïnes i torre mig partida prop del Mas Coromines, on és ben visible la capella de Sant Andreu Els seus antics senyors, els Clarà i els Rocafort, dominaven sobre la major part del terme segles XI-XIII fins que foren desbancats pel llinatge dels Planella Els primers documents del segle X parlen d’un castell de Moià, que ben aviat desapareix de la documentació aquestes mencions o bé es refereixen a una primitiva fortificació situada a l’indret de la vila, desapareguda, o bé és una manera arcaica de designar el castell i terme de…

Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d’Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors Restes escassos vestigis Dóna nom a la vall de Pop , vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres de Laguar i del Carrascar de Parcent Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent

Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles