Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Panjab
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat al sector oriental de la regió del Panjab.
La capital és Chandīgarh Densament poblat 403 h/km 2 1991, és bàsicament agrícola Té potencial hidroelèctric important al Sutlej Nangal-Bandh, petroli i indústries tèxtils Amritsar, Jullundur, Ludhiāna, química i, a petita escala, elaboració de metalls
Queensland
Litoral de l’estat de Queensland, al NE d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del NE d’Austràlia.
La capital és Brisbane La costa pacífica és abrupta i té moltes illes a l’interior s’alça la Great Dividing Range 900-1 500 m, i a l’W s’estén un vast altiplà Travessat pel tròpic de Capricorn, té clima tropical, quasi equatorial, al N les pluges són relativament abundants a la costa i a les muntanyes i disminueixen a l’interior El bosc cobreix la serralada i a l’interior hi ha transició de la sabana al saltbush Té gairebé la meitat del bestiar boví del país i hi ha ramaderia lletera i ovina als Darling Downs La canya de sucre és el conreu més important a les planes costaneres i assegura el…
Rājputānā
Divisió administrativa
Regió de l’Índia, entre l’Indus i el Ganges i dividida en dues parts pels monts Arāvalli.
Habitada pels rajputs rajput al s VII, fou assetjada constantment pels soldans de Delhi Annexada a l’imperi mogol 1556, alguns dels seus prínceps foren capitosts de l’exèrcit d’Akbar i d’Aurangzeb s XVII Envaïda pels marathes 1770, es convertí en protectorat britànic 1817 Dividida en nombrosos estats principescs, dinou d’ells foren englobats al Rājasthān 1947 Durant l’època mogol XVII-XVIII hi floriren les escoles de miniaturistes de Jaipur i de Bundela l’anomenat estil rajasthani i la de les muntanyes o pahari
Rājasthān
El Hawa Mahal, o Palau dels Vents construït al segle XVIII a Jaipur, capital de Rajasthan, a l’Índia
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat del NW de l’Índia.
La capital és Jaipur És travessat de NE a SW pels monts Arāvalli, que separen el desert de Thar de les altes estepes de l’E, drenades pels rius Mahi i Chambal Mitjanament poblat 100 h/km 2 1981, la part occidental, molt àrida, és pràcticament deshabitada A la part oriental, per contra, regió de pluges suficients, es concentra la població i la major part dels conreus melca, blat, cigrons, sèsam, canya de sucre i cotó La resta del país es dedica a la cria d’ovelles, cabres i camells i a conreus de mill i cigrons Amb abundants recursos miners, produeix prop dels 4/5 del guix del país Jodhpur i…
Delhi
Carrer de la ciutat de Delhi, capital del territori homònim
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Territori de l’Índia constituït el 1956 al centre-nord de la Unió.
La capital és Delhi El sector oriental és drenat pel Yamunā, a la vora dreta del qual hi ha la capital Les funcions agrícoles i ramaderes constitueixen les principals activitats de l’àrea 110 000 ha conreades, amb predomini de cereals, canya de sucre, fruita, a excepció de la capital La seva situació fa del territori un nus important de comunicacions ferroviàries i de carreteres centralitzat a Delhi
presidència de Bombai
Divisió administrativa
Divisió administrativa de l’Índia britànica.
Iniciada amb un establiment de la Companyia de les Índies Orientals a l’illa de Bombai 1672, i estesa pel continent a partir de la segona guerra amb els marathes 1802-18, arribà a comprendre un vastíssim territori que anava des del Sindh i el Gujarat, al nord, fins a la ratlla de Mysore i Madràs, al sud, i àdhuc la ciutat àrab d’Aden La circumscripció, que constituí un element fonamental en la penetració britànica a l'Índia, es convertí el 1947 en l’estat de Bombai
Austràlia Occidental
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia que ocupa la part occidental del país i és el primer dels estats en extensió.
La capital és Perth Una gran part del territori és ocupada pel desert Al nord, s’estén el massís del Kimberley, vorejat a l’est pel riu Ord i al sud per la conca del Fitzroy El centre de l’estat és ocupat pel Gran Desert Sorrenc Great Sandy Desert i el Gibson Desert Més al sud s’estén la regió de Murchison-Kalgoorlie, d’estructura granítica, solcada per profundes depressions ocupades per llacs salins El sud de l’estat és ocupat per part de la Nullarbor Plain i pel massís de Darling, situat a l’extrem sud-occidental i que constitueix el centre de poblament més important Perth, Albany, Bunbury…
Austràlia Meridional
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia vora la Gran Badia Australiana.
La capital és Adelaide Al nord-est, les conques dels llacs Eyre i Frome pertanyen al límit sud-oest de la Gran Conca Artesiana que acaba als contraforts del monts Flinders El nord-oest forma part del Gran Desert Victòria, on es troba la reserva d’aborígens de Yalata Vora la Gran Badia Australiana, la costa és rectilínia i pràcticament despoblada, menys a les penínsules d’Eyre i Yorke separades pel golf de Spencer, on s’aglomera la població El seu clima és desèrtic al nord-oest La pluviositat augmenta vers el sud fins a arribar a un clima temperat càlid Els principals recursos econòmics són l’…
Goa
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Panaji 42 915 h 1991 Situat a la costa occidental del país, el principal recurs econòmic és l’agricultura, consistent en conreus d’arròs a les valls i plantacions de cocoters als vessants Les seves ciutats són una síntesi d’elements portuguesos i indostànics Posseeix mines de manganès i ferro, productes que són exportats pel port de Madgaon La indústria tèxtil cotó, hi és escassa Ocupada pels portuguesos el 1510, fou la capital de les possessions de Portugal a l’Índia i seu del virrei Erigida en bisbat 1534 i arquebisbat 1577, havia estat el centre de l’apostolat de sant…
Gujarāt
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat a la costa de la mar d’Aràbia.
La capital és Gandhinagar 208299 h 2011 Els extrems SE i NE són muntanyosos, formats per part dels Gaths Occidentals, la serralada de Sātpura i les extremitats de l’Arāvalli La península de Kāṭhigāwār és una plana delimitada pels golfs de Kutch i Khambhāt El clima és càlid És una regió densament poblada 173,9 h/km 2 1981, amb una població majoritàriament rural però hi ha grans ciutats de més de 200000 h Ahmadābād, Surat, Rājkoṭ, Bhaunagar i Jāmnagar L’economia és predominantment agrícola cotó, arròs, melca, mill, sèsam, tabac i cacauets Té importants recursos miners manganès, bauxita, lignit…