Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Anvers
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la regió de Flandes.
La capital és Anvers
Limburg
Divisió administrativa
Província del NE de Bèlgica, de parla flamenca, que té per límit amb Holanda el riu Mosa.
La capital és Hasselt Comprèn dues regions naturals, separades pel riu Demer al N, la part oriental de Kempen, amb notables jaciments de carbó, i al S, la Hesbaye, agrícola, amb conreus de fruiters, bleda-rave sucrera, hortalisses i cereals Una àrea industrial s’estén al llarg del canal Albert, d’Anvers a Lieja, amb els centres de Lommel, Neerpelt, Overpelt i Bree, i una altra als voltants de la ciutat de Genk
Lieja
Divisió administrativa
Província de l’E de Bèlgica, a Valònia, fronterera a l’E amb Alemanya.
La capital és Lieja Comprèn diverses regions naturals la comarca d’Herve, al NE, d’hàbitat dispers i economia ramadera bovins, la Hesbaye, al NW, formada per plataformes calcàries, amb poblament agrupat i economia agrícola bleda-rave sucrera, cereals, i el sector meridional, comprès en gran part en el massís de les Ardenes, que culmina a Les Hautes Fagnes 694 m, i amb relleus allargats, sobretot al Condroz, tallats per valls encaixades i coberts de masses forestals És travessada pels rius Mosa, Amblève, Ourthe i Vesdre Comprèn dues àrees industrials destacades la situada entorn de Lieja, que…
Gent-Terneuzen Kanaal
Divisió administrativa
Canal de la província del Flandes Oriental (Bèlgica).
Namur
Namur Vista de Dinant
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
Ossètia Meridional
Divisió administrativa
Regió autònoma de Geòrgia, que ocupa la part sud de la regió geogràfica d’Ossètia.
La capital és Ckhinvali 34 000 h est 1990 Habitada majoritàrioment per ossets, prop d’un terç de la població és ètnicament georgiana La peretrojka instaurada per M Gorbačov a la segona meitat dels anys vuitanta del sXX, hi esperonà el nacionalisme tant georgià com osset aquest perseguia sobretot la unificació amb Ossètia Septentrional, enclavada a l’aleshores República Socialista Federativa de Rússia, i el 1989 tropes soviètiques hagueren d’intervenir-hi per a aturar una escalada de violència Amb l’ensorrament de l’URSS i la creació del nou estat independent de Geòrgia 1991, el…
Luxemburg
Divisió administrativa
Província del SE de Bèlgica.
La capital és Arlon 22 209 h 1989 La major part és situada en el massís de les Ardenes, tallat per profundes valls, i és drenada principalment pels rius Semois i Ourthe El clima és continental rigorós, més suavitzat a les valls La població és dispersa, amb una densitat de 50 h/km 2 1983, baixa en relació amb la del país 323 h/km 2 1983 Els principals recursos de la regió són la ramaderia bovina i l’explotació forestal a les valls, més fèrtils, hom conrea fruiters Té mines de ferro, que donen lloc a tres aglomeracions mineres i siderúrgiques importants Athus, Musson i Halanzy, a l’extrem…
Flandes
Divisió administrativa
Regió federal de Bèlgica.
Comprèn les províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i Brabant Flamenc A Brusselles hi ha el parlament, que té un cert nombre d’escons reservats a la comunitat neerlandesa d’aquesta regió, creada el 1995 arran de la reforma constitucional que convertia Bèlgica en un estat federal