Resultats de la cerca

La capital és Belém És el segon en extensió i un dels menys poblats 4,3 h/km 2 est 1995 Limita al N amb la Guaiana, a l’E amb l’oceà Atlàntic, l’estat de Maranhão i el de Goiás, al S amb els de Tocantins i de Mato Grosso, i a l’W amb el d’Amazones Ocupa part dels escuts paleozoics de la Guaiana i del Brasil i, al centre de l’estat, la gran conca sedimentària amazònica, amb el gran riu i nombrosos afluents i canals a dreta i esquerra, illes fluvials nombroses, sobretot a l’estuari Clima temperat a les terres altes i humit i calent a les terres baixes La temperatura oscilla entre…

La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro

De relleu pla i costes baixes, el clima és fred i humit els boscs cobreixen una gran part del territori Els principals recursos són l’agricultura lli i farratge, la ramaderia bestiar boví i porcí i la pesca La principal població és Liepāja 89 439 h est 2000 Primitivament fou habitada pels kurs, els quals donaren nom a la regió Al s VIII sofrí les invasions de suecs i danesos, i posteriorment s XII s’hi establiren comerciants i senyors alemanys El 1237 fou conquerida pels cavallers de l’orde teutònic, els quals la dominaren fins el 1561, que esdevingué ducat i fou una important…

La capital és Trento Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino de parla italiana, i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud de parla alemanya La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristallins, tots ells superiors als 3000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler 3899 m, els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de l’Adamello La…

És dividit entre els estats de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, i ocupa una àrea de prop d’1 250 000 km 2 Fisiogràficament, més de les dues terceres parts, al N, el S i l’E, corresponen a les terres altes de l’escut brasiler, de relleu amb predomini d’altiplans Les serralades Roncador, Apiacas, Norte, Maracajú, Chapada dos Parecís no superen els 1 000 m d’altitud El sector sud-occidental és ocupat per les terres baixes del Pantanal Matogrossense, on conflueix el curs baix de diversos rius Paraguai, Miranda, Cuiabá, Taquari, que forma una extensíssima àrea d’aiguamolls La meitat…

La capital és San Juan de los Morros 67 645 h 1992 Al nord, muntanyós, hi ha el pas de Puerta de los Llanos Els rius principals són el Guárico, el Mocapra i l’Hanapire, que pertanyen a la conca de l’Orinoco Els rius del NE desguassen per mitjà de l’Unare a la mar Carib El clima és tropical, amb pluges de març a octubre i estació seca de novembre a abril precipitació anual, 1 294 mm La vegetació és de bosc-galeria a les vores dels rius i de sabana de gramínies a les planes La seva densitat és una de les més baixes del país 6,6 h/km 2 1984 Són importants els conreus d’arròs, de…

La capital és Columbia Les muntanyes dels Apalatxes, a l’oest, són aquí baixes i ocupen poc territori el piedmont segueix una suau inclinació fins a unir-se amb la plana costanera La costa és baixa i amb formacions deltaiques El clima és subtropical humit, amb 17,6°C de temperatura mitjana a Columbia, i amb 1 189 mm de pluges anuals La xarxa hidrogràfica és formada per eixos longitudinals, rius de curs divagant i que sovint formen aiguamolls, en direcció NW-SE Peedee, Santee amb el Cooper, Edisto i Savannah La vegetació és en gran part de boscs, amb predomini de…

La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico,…

La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…

La capital és Catanzaro És una regió accidentada per l’extrem meridional de l’Apení i amb elevacions que oscillen entre 1800 i 2300 m La costa és, en general, retallada a la vora de la mar Tirrena i baixa i pantanosa a la vora de la Jònica, i ni l’una ni l’altra presenten bons ports naturals Hi són freqüents els moviments sísmics violents El clima és mediterrani a les àrees baixes i mitjanes a les parts altes les temperatures són ostensiblement baixes, i les precipitacions —molt sovint de neu— són d’uns 1400 mm anuals La vegetació natural s’esglaona des de la Mediterrània occidental al…