Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Neuchâtel
Divisió administrativa
Cantó de l’W de Suïssa, de llengua francesa.
La capital és Neuchâtel 31 700 h 1991 S'estén sobre el vessant oriental del Jura fins a la riba esquerra del llac homònim El sector del Jura és format per diverses valls la de Ruz i Travers, com a més representatives, on la dificultat dels conreus, tant pel clima com pel relleu, ha afavorit les pastures i la ramaderia L’estreta franja que voreja el llac és el sector més poblat i més pròsper, alhora que el clima, més moderat, hi permet els conreus de vinya i d’arbres fruiters Des del s XVIII s’ha desenvolupat una indústria especialitzada en l’estampació de robes i…
Schaffhausen
Divisió administrativa
Cantó del N de Suïssa.
La capital és Schaffhausen Situat a la dreta del Rin, aigües avall del llac de Constança, constitueix una mena d’enclavament dins el territori alemany País d’altiplans calcaris amb un relleu de costes al SE, ocupa la zona de transició entre el Jura i el Jura de Suàbia La població és de llengua germànica i es concentra a les valls fèrtils i abrigades, entre les quals sobresurt la de Klettgau, rica zona cerealista i vinícola Les zones altes són pobres i cobertes de bosc L’activitat industrial es concentra a la capital, Schaffhausen, i és representada per la indústria…
Petita Polònia
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, situada al sector sud-est del país, en la part alta i central del riu Vístula.
Inclou gran part dels Carpats polonesos, les conques de Sandomierz i Oswiecim i la meseta de la Petita Polònia, que forma la regió de roca calcària del Jura de Cracòvia-Częstochowa Cracòvia és la ciutat principal
Berna
Vista del castell de Thun, ciutat suïssa del cantó de Berna
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa.
La capital és Berna Comprèn l’Oberland, àrea alpina d’economia ramadera i forestal, en el qual hi ha alguns dels cims més alts dels Alps Jungfrau, Finsteraarhorn, Mönch, Eiger i valls fèrtils dedicades a l’agricultura i a la ramaderia Emmental i el Mittelland, que envolta la ciutat de Berna, amb un relleu de turons i d’economia agrícola i industrial Fins el 1977 comprenia també el Jura bernès, que aquest any es convertí en un nou cantó suís Berna és el cantó més poblat de la Confederació Helvètica i ha desenvolupat la indústria turística, especialment a l’àrea alpina Interlaken, Brienz,…
Ginebra
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa que comprèn l’extrem sud-oest del país, al sud del cantó de Vaud.
La capital és Ginebra Inclou l’extrem occidental del llac Léman, i forma un escanyament que s’endinsa a França, de la qual el separen 102 km de frontera Ocupa una cubeta travessada pel Roine a la sortida del llac Léman i que s’estén entre els contraforts sud-orientals del Jura pel N i el NW i els Prealps de Savoia al SE És un cantó molt poblat, amb una densitat de 1 402 h/km 2 1995 la majoria de la població és urbana, car el 94% resideix a l’aglomeració de la capital, on es concentra tota l’activitat econòmica i la vida del cantó Hom hi parla el francès L’agricultura, tradicional…
Solothurn
Divisió administrativa
Cantó del NW de Suïssa.
La capital és Solothurn 15 600 h est 1994 De límits molt irregulars, s’estén entre les muntanyes del Jura que accidenten el sector occidental i el Mittelland, que són les terres planes que ocupen el sector oriental, i que és regat per l’Aar Té dos enclavaments, Kleinlützel i Metzerlen, al semicantó de Basilea i al cantó de Berna, fronterers amb França Els principals recursos econòmics són la indústria 51% dels actius de la qual sobresurt la siderúrgia, la maquinària, la fabricació de rellotges, tèxtil, calçat i l’alimentària, i que es concentra a la capital, Zuchwil i Olten, seguida dels…
Argòvia
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa que comprèn els extrems nord-orientals del Jura i del Mittelland, drenat pel Rin, l’Aare i el Reuss.
Els recursos tradicionals, agricultura i ramaderia, s’han vist sobrepassats pel desenvolupament industrial d’aquesta àrea, en estret lligam amb el gran nucli de Zuric, amb el qual és lligat per ferrocarril i per autopista Al llarg de la vall de l’Aare i els seus afluents, aprofitats per hidrocentrals, s’estenen, entre d’altres, els centres industrials de Baden, Wettingen i Aarau, amb manufactures tabac, adoberia, conserves i construccions mecàniques El cantó d’Argòvia és tot ell de parla alemanya, i de majoria protestant al nucli central, amb franges perifèriques catòliques Fou incorporat a…
Vaud
Divisió administrativa
Cantó del SW de Suïssa.
La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis…
Baviera
La ciutat de Würzburg, a la riba dreta del riu Main, al land alemany de Baviera
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, limitat al N per Turíngia, a l’E per Txèquia, al SE i al S per Àustria, a l’W per Baden-Württemberg i al NE per Hessen; la capital és Múnic.
La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…