Resultats de la cerca

La producció més important és de vi negre conegut amb el nom de la regió, sec, d’un color vermell rubicund, d’un tast pastós i lleugerament astringent, de graduació alcohòlica entre 10,5° i 13°, caracteritzat per un petit contingut d’anhídrid carbònic natural, que li dóna un gust picant

La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la…

La capital és Corrientes És una plana formada de sediments sobre el sòcol cristallí hom hi pot distingir dos sectors lleugerament ondulats i un de pantanós al nord esteros de Santa Lucía i Batel, Laguna Iberá El clima hi és temperat càlid, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i precipitacions abundants entre 1 000 i 1 500 mm anuals La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Paraná, que estableix els límits septentrional i occidental de la província, amb els seus afluents Santa Lucía, Corrientes, Sarandi i Guayquiraró, i el riu Miriñay i Aguapey, que comunica els dos grans rius El bosc en…

Situat a la regió del N, comprèn el curs mitjà del riu Amazones, del qual rep el nom, des de Colòmbia i el Perú, a l’W, fins a l’estat de Pará, a l’E Aquest estat, el més gran del país, és, amb excepció d’un petit sector muntanyós al N serres d’Imeri i de Tapirapeco, últims ramals del massís de les Guaianes, una immensa plana alluvial, coberta d’una vegetació luxuriant i lleugerament inclinada vers la depressió de l’Amazones, riu que travessa l’estat transversalment i que, juntament amb els seus afluents Madeira, Purus, Juruá, Putumayo, Japurá, Rio Negro, entre els més importants…

La capital és Chihuahua Situat al nord, és fronterer amb els EUA Hom hi pot distingir dues grans regions morfològiques a l’oest, la Sierra Madre Occidental, que a l’estat rep el nom de Tarahumara, i, a l’est, un altiplà lleugerament inclinat vers el Río Bravo del Norte, que forma part de l’altiplà mexicà El clima és en general tropical sec, amb temperatures extremes i pluges escasses, i només s’assuaveix en els territoris muntanyosos de l’oest Els rius principals són el Conchos, afluent per la dreta del Bravo, el Casas Grandes, i el Fuerte i el Yanqui al vessant del Pacífic Les principals…

La capital és San Luis Potosí És emmarcat al N per l’estat de Coahuila, a l’E pels de Nuevo León, Tamaulipas i Veracruz, al S pels d’Hidalgo, Querétaro i Guanajuato, i a l’W pels de Jalisco i Zacatecas Ocupa els altiplans septentrional i meridional, lleugerament inclinats cap a l’E, on es troba la Sierra Madre Oriental Els rius són escassos i de poca importància el més cabalós és el Pánuco El clima és àrid i les temperatures altes les precipitacions no arriben a 400 mm anuals Té mines molt importants d’or, argent, coure, plom i mercuri Agricultura poc desenvolupada Bestiar boví, cabrú i porcí…

La capital és Des Moines És una plana lleugerament inclinada cap al NW, coberta per sediments glacials La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Turquey, Maquoketa, Wapsipinicon, Cedar, Iowa i Des Moines, afluents del Mississipí, i pel Floyd, el Little Sioux, el Boyer i el Nishnabotna, afluents del Missouri El clima és continental, amb hiverns freds i estius càlids i humits Iowa és un dels estats agrícolament més rics de la Unió, gràcies a la fertilitat dels sòls negres, granulars i rics en matèries minerals La població, que s’ha incrementat en un segle l’1,3% anual, és dispersa…

És constituït per un altiplà interior aturonat Nallamalla, Velikonda, Erramala, i Palkonda al sud i una plana costanera, contínua al sud i discontínua al nord, on es troben els deltes dels rius Kríshna i Godāvari que baixen de l’altiplà a uns 73 km de la costa, iniciant una plana alluvial suaument inclinada cap a la mar El clima és determinat pels monsó del S-W amb una estació seca d’octubre a març Gran part dels sòls són rojos, relativament pobres, llevat dels deltes, en els quals predomina el sòl alluvial, i de les valls de Khishna i el Godāvari on es troben terres…