Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Ferlo
Divisió administrativa
Regió interior del Senegal.
És una vasta plana quasi desèrtica, a causa de la manca d’aigües superficials, coberta per una vegetació de matolls espinosos La població, escassa menys de 2 h/km 2 , es dedica a la pastura i a alguns conreus de mill
Gotland

Paisatge rural de Gröttlingbo, a Gotland
© Tuukka Ervasti/imagebank.sweden.se
Illa
Divisió administrativa
Illa i län
de Suècia, situada a la mar Bàltica, a 90 km de la costa oriental sueca.
La capital és Visby És un altiplà de menys de 100 m d’alçada Les costes són retallades i formen penya-segats de 20 a 30 m La població, escassa, es dedica principalment a l’explotació forestal i a la pesca té ramaderia ovina i bovina
Saskatchewan
Granja agrícola i ramadera a la província de Saskatchewan, al Canadà
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Província de l’W del Canadà, limitada a l’E per la de Manitoba, a l’W per la d’Alberta, al N pel Territori del Nord-oest i al S pels EUA.
La capital és Regina La part septentrional, integrada a l’escut canadenc, amb una sèrie d’estrats paleozoics a l’extrem meridional, és una regió de bosc de coníferes, amb abundància de rius i llacs, els quals comprenen el 12% de l’extensió de la província La zona meridional, àrea de praderia, forma part del gran altiplà de roques cretàcies esteses fins a la sèrie de turons previs a les Muntanyes Rocalloses La glaciació quaternària hi deixà sòls rics i fèrtils, aprofitats per al conreu de blat més de la meitat de la producció del Canadà, sègol, colza, civada, lli, farratge i gira-…
Unterwalden
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa, al S del llac dels Quatre Cantons.
Comprèn els semicantons sobirans d' Obwalden , a l’W, més gran i menys poblat 491 km 2 32 225 h est 2000, i de Nidwalden , a l’E, més petit i més poblat 276 km 2 37 657 h est 2000 Ocupa la zona prealpina que s’estén des de la riba meridional del llac fins al N de l’Oberland, formada per un relleu de muntanyes mitjanes que assoleixen la màxima altitud al S Titlis, 3 243 m És solcat per les valls de l’Aa d’Engelberg i de l’Aa de Sarnen, immissaris del llac dels Quatre Cantons La ramaderia per a la producció de llet, base econòmica tradicional, té avui molta menys importància si bé a Obwalden…
Delta Amacuro
Divisió administrativa
Territori federal de Veneçuela, que s’estén pel delta de l’Orinoco i, al sud, per la serra d’Imataca.
La capital és Tucupita 21 417 h 1971 El clima és tropical, amb temperatures mitjanes d’uns 28°C i uns 2 000 mm de pluja l’any Amb 2 h/km 2 1984, és un dels estats menys densos, amb una població guarauna que viu agrupada en rancherías practicant una economia d’autoconsum El 1924 hi fou introduïda l’agricultura, especialment a Imataca arròs, blat de moro i fruites, i l’explotació forestal des del 1945 hom explota jaciments d’asfalt i de petroli a l’àrea de la capital
Namur

Namur Vista de Dinant
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
Santa Cruz
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Río Gallegos 43 727 h 1980 Al N limita amb la província de Chubut, a l’E amb l’oceà Atlàntic i al S i W amb Xile Es compon de dues regions clarament diferenciades des del punt de vista estructural i morfològic a l’W els Andes, amb nombroses restes de les passades èpoques glacials, i a l’E la Patagònia, amb un conjunt d’altiplans i depressions degudes a moviments epirogènics Els rius són cabalosos, car són alimentats per les neus perpètues dels Andes Clima fred, àrid i ventós, amb poques pluges i dèbils És la província menys poblada 0,5 h/km 2 1980 L’economia es basa en la…
Trujillo
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, limitat al N pels estats de Zulia i Lara, a l’E per aquest i Portuguesa, al S pels de Barinas, Mérida i Zulia, i a l’W per aquest i pel llac de Maracaibo.
La capital és Trujillo 25 921 h 1971 La Cordillera de Mérida travessa l’estat de N a S i forma la divisòria d’aigües de les conques de l’Orinoco i del llac de Maracaibo Hi ha una alternança de valls molt riques i muntanyes menys fèrtils, anomenades páramos El riu més important és el Motatán, que desemboca al llac de Maracaibo El clima és de tipus tropical, amb una pluviositat de 1000 mm i una temperatura de 22°C La població és rural i dispersa, bé que la major part s’agrupa a les valls dels rius, sobretot a la del Motatán, que constitueix el centre econòmic de l’…
Austràlia Meridional
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia vora la Gran Badia Australiana.
La capital és Adelaide Al nord-est, les conques dels llacs Eyre i Frome pertanyen al límit sud-oest de la Gran Conca Artesiana que acaba als contraforts del monts Flinders El nord-oest forma part del Gran Desert Victòria, on es troba la reserva d’aborígens de Yalata Vora la Gran Badia Australiana, la costa és rectilínia i pràcticament despoblada, menys a les penínsules d’Eyre i Yorke separades pel golf de Spencer, on s’aglomera la població El seu clima és desèrtic al nord-oest La pluviositat augmenta vers el sud fins a arribar a un clima temperat càlid Els principals recursos econòmics són l’…
Pará
Divisió administrativa
Estat del N del Brasil.
La capital és Belém És el segon en extensió i un dels menys poblats 4,3 h/km 2 est 1995 Limita al N amb la Guaiana, a l’E amb l’oceà Atlàntic, l’estat de Maranhão i el de Goiás, al S amb els de Tocantins i de Mato Grosso, i a l’W amb el d’Amazones Ocupa part dels escuts paleozoics de la Guaiana i del Brasil i, al centre de l’estat, la gran conca sedimentària amazònica, amb el gran riu i nombrosos afluents i canals a dreta i esquerra, illes fluvials nombroses, sobretot a l’estuari Clima temperat a les terres altes i humit i calent a les terres baixes La temperatura oscilla entre els 21°C…