Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Màrsica
Divisió administrativa
Regió dels Abruços, Itàlia, que té per centre la conca del Fucino, a la província de l’Aquila.
Regió pobra i marginada, el 1915 hom hi inicià una reforma agrària El centre més important és Avezzano
Hovedstaden
Divisió administrativa
Regió de Dinamarca que ocupa l’extrem N de la illa de Sjælland i l’illa de Bornholm; la capital és Hillerød.
Establerta l’1 de gener del 2007 per la reforma municipal danesa que va substituir els antics amt , inclou els antics districtes de Copenhaguen, Frederiksberg i Bornholm
Sjælland
Divisió administrativa
Regió de Dinamarca que ocupa gran part de la illa homònima de Sjælland, a excepció del territori que ocupa la capital Copenhaguen i els seus voltants; la capital és Sorø.
Establerta l’1 de gener del 2007 per la reforma municipal danesa que va substituir els antics amt , inclou els antics districtes de Roskilde, Storstrøm i Vestsjælland
Jutlàndia Septentrional
Divisió administrativa
Regió de Dinamarca situada al sector nord de la península de Jutlàndia; la capital és Ålborg.
Establerta l’1 de gener del 2007 per la reforma municipal danesa que va substituir els antics amt , inclou l’antic districte de Nordjylland, i una petita part dels de Viborg i Århus
Dinamarca Meridional
Divisió administrativa
Regió de Dinamarca situada al sector sur de la península de Jutlàndia i la illa de Fiònia; la capital és Vejle.
Establerta l’1 de gener del 2007 per la reforma municipal danesa que va substituir els antics amt , inclou els antics districtes Fiònia, Ribe i Sønderjylland i la part sud del de Vejle
Jutlàndia Central
Divisió administrativa
Regió de Dinamarca situada al sector central de la península de Jutlàndia; la capital és Viborg.
Establerta l’1 de gener del 2007 per la reforma municipal danesa que va substituir els antics amt , inclou els antics districtes de Ringkjøbing, la major part d’Århus i Viborg i la meitat nord del de Vejle
Flandes
Divisió administrativa
Regió federal de Bèlgica.
Comprèn les províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i Brabant Flamenc A Brusselles hi ha el parlament, que té un cert nombre d’escons reservats a la comunitat neerlandesa d’aquesta regió, creada el 1995 arran de la reforma constitucional que convertia Bèlgica en un estat federal
Valònia
Divisió administrativa
Regió federal de Bèlgica.
La capital és Namur Comprèn les províncies d’Hainaut, Lieja, Luxemburg, Namur i la part meridional del Brabant Brabant Való Correspon als territoris de la meitat meridional de Bèlgica, de parla majoritàriament valona való o francòfona per oposició a la flamenca Fou creada amb la reforma constitucional del 1993, que establia per a Bèlgica un règim politicoadministratiu de tipus federal
Appenzell
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa, dividit des del 1597 en els subcantons d’ Appenzell-Ausser-Rhoden
i Appenzell-Inner-Rhoden
.
Constituït per un altiplà, dominat pel massís de Säntis 2 502 m, té una economia basada en la ramaderia, les indústries que en deriven i el turisme El cantó fou incorporat a la Confederació Helvètica el 1513, però fou dividit per tal de separar les regions que havien acceptat la reforma protestant Ausser-Rhoden i les que romanien catòliques Inner-Rhoden La població és de parla alemanya
Alvèrnia-Roine-Alps
Divisió administrativa
Regió administrativa de França.
La capital és Lió La meitat sud de la regió comprèn els departaments de Puèi Domat, Cantal, l’Alt Loira, l’Ardecha i Droma, territoris històricament i culturalment occitans, i la meitat nord, els de l’Alier, el Loira, el Roine, Ain, Isère, Savoia i l’Alta Savoia, francesos Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014, per la qual es fusionaven les regions d’Alvèrnia i Roine-Alps, i entrà en vigor el gener del 2016