Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Nova Zelanda
Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…
Estats Federats de Micronèsia
© University of Berkeley
Estat
Arxipèlag
Federació d’estats de l’arxipèlag de les Carolines, al nord de Nova Guinea; la capital és Palikir.
És formada pels estats de Pohnpei, Chuuk, Kosrae les Carolines orientals i les Yap Des del 1947 formaren part amb Palau i les illes Marshall de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària dels EUA El 1979 es constituí en estat lliure associat als EUA Després de la conclusió del fideïcomís de les Nacions Unides al desembre del 1990, Micronèsia es convertí en membre de l’ONU al setembre del 1991 D’aleshores ençà, la vida política es caracteritzà per un immobilisme absolut, malgrat els problemes econòmics i les acusacions de corrupció dirigides a la classe política Després de les eleccions…
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…