Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Kiribati
![](/sites/default/files/media/FOTO2/kiribati.jpg)
Dansa típica de Kiribati
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat insular d’Oceania, al cor de l’oceà Pacífic, estès per una àrea d’uns 3.870 km d’E a W i d’uns 2. 050 km de N a S, i limitat per Nauru a l’W i Tuvalu i Tokelau al S; la capital és Bairiki.
El territori de Kiribati és format per 34 illes i illots, agrupats en diversos arxipèlags illes Gilbert, Line, Phoenix i Banaba antiga illa Ocean El clima és equatorial o tropical La major part de les illes és coberta de palmeres cocoteres, les quals proporcionen l’únic producte agrícola exportable en la forma de copra La resta de l’agricultura és de subsistència, mentre que la pesca té una certa importància Els fosfats de Banaba foren el principal recurs econòmic de les illes 80% de les exportacions, però el 1979 cessà llur producció a causa de l’exhauriment del guano d’on eren…
Nova Zelanda
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES083_N1.jpg)
Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…
Suècia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES097_N1.jpg)
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…