Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Nauru
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Nauru.jpg)
Vista aèria de l’illa de Nauru
Illa
Estat
Estat insular de l’oceà Pacífic, uns 40 km al S de l’equador i 300 km a l’W de Kiribati; no hi ha cap capital oficial, però la ciutat seu del govern és Yaren.
La geografia L’illa, amb un perímetre de 19,5 km, és d’origen corallí i presenta una fèrtil faixa costanera on viu la població El clima és tropical, amb una estació monsònica de novembre a febrer La mitjana anual de pluja és de 455 mm El sector primari es redueix a l’explotació dels cocoters i la cria de porcins A l’interior hi ha grans dipòsits de fosfats de primera qualitat originats per capes de guano que ocupen els quatre cinquens de l’illa Hi treballa el 57% de la població activa i són exportats a Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud L’exhauriment d’aquests…
Oman
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES135_N1.jpg)
Estat
Estat del SE de l’Aràbia, limitat al N pel golf d’Oman, a l’E per la mar d’Aràbia, al S per l’oceà Índic, al SW pel Iemen, i a l’W per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units; des del 1967 en formen també part les illes Kuria Muria, reivindicades pel Iemen; la capital és Masqat.
La geografia Morfològicament, és una terra alta formada per grans relleus calcaris El N és dominat per la serralada de Ḥaǧar, on es registren les màximes altituds del país Ǧabal al-Šām, 3035 m El clima, àrid i molt calorós a la costa, és més temperat a les zones muntanyoses Amb precipitacions molt escasses 250-500 mm anuals a les zones muntanyoses, és mancada de recursos perennes d’aigua Entrada a la ciutat història de Masqat © Magnus Manske L’economia es basava fins els anys seixanta en l’agricultura palmera de dàtil i cítrics, la ramaderia bestiar oví, cabrum i de camells i la pesca El…
El Salvador
![](/sites/default/files/media/FOTO2/el_salvador_palacio_tecleno.jpg)
Palacio Tecleño de la Cultura (Santa Tecla, El Salvador)
© El Salvador Impressive
Estat
Estat de l’Amèrica Central que limita al N i a l’E amb Hondures, al N i a l’W amb Guatemala, i al S amb l’Oceà Pacífic; la capital és San Salvador.
La geografia física Els Andes centreamericans, la serralada més septentrional del territori, són formats per materials mesozoics, i llur altitud màxima voreja els 2000 m La serralada de la costa és constituïda per volcans recents, la majoria dels quals encara són actius Santa Ana, 2381 m alt San Vicente, 2181 San Salvador, 1960 Izalco, 1885 La plana central és compresa entre totes dues serralades i és coberta per sediments recents la drenen els rius Lempa, Titihuapa i Jiotique, a la regió occidental, i el Goascorán i el Grande, a l’oriental la depressió central és l’àrea més poblada La plana…
Somàlia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/somalia.jpg)
Els campaments de les forces militars de pacificació de l'ONU, distribuïts pel territori somalí
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, situat entre Djibouti (NW), Kenya (SW) i Etiòpia (W) i banyat per l’oceà Índic (E i S) i el golf d’Aden; la capital és Muqdiisho.
La geografia El país forma part de l’altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte parallel a la costa i a l’E en una vasta plana litoral Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad 2408, el cim més alt del país Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l’oceà Índic i rocalloses les del golf d’Aden fins al cap Guardafui Clima molt calorós, amb poca oscillació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat menys de 250 mm Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més…
Sri Lanka
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES094_N1.jpg)
Estat
Illa
Estat insular de l’Àsia situat a l’oceà Índic, uns 80 km al SE de l’Índia; la capital administrativa és Colombo i la capital legislativa Sri Jayawardenapura (121.370 h [est. 2007]).
La geografia física El relleu Separada de l’Índia pel golf de Mannar i l’estret de Palk, l’illa de Sri Lanka resta, però, poc o molt enllaçada al continent mitjançant un rosari d’esculls i bancs de sorra anomenat Pont d’Adams L’estructura geològica de l’illa s’emparenta estretament amb la del continent proper el sòcol precambrià, constituït de quarsites, gneis, esquists i calcàries cristallines, és part integrant de l’escut araboindi i aflora per tota l’illa, amb l’excepció de la península de Jaffna, al N, on desapareix sota una cobertura sedimentària de calcàries miocèniques El sòcol dóna…
Índia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES052_N1.jpg)
Estat
Estat que ocupa la major part de la península Índia; limita a l’W i al NW amb el Pakistan, al N amb la Xina i el Nepal, al NE amb Bhutan i a l’E amb Bangladesh i Myanmar; la capital és Nova Delhi.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…
Egipte
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES033_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…