Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Angola 2012
Estat
El president José Eduardo dos Santos i el seu partit, el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola MPLA, en el poder des de la independència de Portugal, el 1975, van mantenir la seva hegemonia en vèncer en les eleccions legislatives, celebrades el 31 d'agost En la consulta, l'MPLA va obtenir la majoria absoluta, amb 175 dels 220 escons del Parlament La Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola UNITA es va consolidar com a primera força de l'oposició, amb 32 escons D'acord amb la nova Constitució del 2010, el Parlament va designar president de la república el cap de la formació…
Níger

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Algèria i Líbia al N, el Txad a l’E, Nigèria i Benín al S i Burkina Faso i Mali a l’W; la capital és Niamey.
La geografia física El territori del Níger presenta dos sectors ben diferenciats L’un és la regió sahariana, que ocupa dues terceres parts del país, la qual és formada per amplis altiplans granítics, recoberts de vegades per gresos, que van assolint alçades superiors cap al N fins a 1000 m al centre s’aixeca damunt aquests altiplans el massís volcànic d’Aïr culmina al mont Greboun, 1875 m, el qual és envoltat per una plana recoberta de dunes erg , anomenada Ténéré Paisatge al massís d’Aïr © Fototecacat L’altra part del territori, al S, s’estén des de la conca del riu Níger fins a la del llac…
Mali

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N amb Algèria, a l’E amb Níger, al S amb Burkina Faso, la Costa d’Ivori i Guinea, i a l’W amb Senegal i Mauritània; la capital és Bamako.
La geografia física Mali s’estén sobre el sòcol precambrià africà Hom hi distingeix dues regions principals al N, una regió àrida, coberta per dunes i ergs, pràcticament deshabitada —llevat de les vores del Níger—, que enllaça pel NE amb la regió granítica sahariana d’Adrar des Iforas al S s’aixequen uns altiplans formats per relleus tabulars de gresos El Níger, un dels tres grans rius africans, al seu pas per Mali © Corel Professional Photos Presenta unes diferències climàtiques acusades la zona septentrional, desèrtica, amb unes precipitacions quasi inexistents i una gran…
Txad

L’aigua al Txad és un bé escàs, i les dones han de desplaçar-se alguns quilòmetres per a omplir tines i garrafes
© International Rescue Committee
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb Líbia, a l’E amb el Sudan, al S amb la República Centreafricana, al SW amb el Camerun i Nigèria i a l’W amb Níger; la capital és N’Djamena.
La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…
Sudan

Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita al N amb Egipte, a l’E amb la mar Roja, Eritrea i Etiòpia, al S amb la República del Sudan del Sud i a l’W amb la República Centreafricana i el Txad; la capital és Khartum.
La geografia física La major part del Sudan és una gran plana travessada en direcció S-N pel Nil i els seus tributaris la perifèria és constituïda per sistemes muntanyosos, en algunes àrees força accidentats Al nord s’estén una gran zona desèrtica, separada de la mar Roja per un llarg sistema rocallós, que ateny els 2780 m al Ǧabal Hamoyet una zona també rocallosa constitueix la frontera amb l’altiplà etiòpic Al sud, a la frontera amb la República del Sudan del Sud, la gran plana sudanesa dona inici a l’anomenat Nil Blanc A l’oest abunden els altiplans sorrencs, interromputs pels…
Israel

Estat
Estat de l’Àsia occidental, enclavat essencialment a l’antiga Palestina, que limita al N amb el Líban i Síria, a l’E amb Jordània, al S amb el golf d’‘Aqaba, al SW amb Egipte i a l’W amb la Mediterrània. Ocupa i administra els alts del Golan i una part de Cisjordània, en la qual el territori de Gaza i la ciutat de Jericó disposen, des del 1994, d’un règim autonòmic palestí. La capital és Jerusalem, però aquest estatus està en discussió.
La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem meridional s’obre a la costa septentrional d’‘…