Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Comores

Costa de les Comores
© Comores on line
Estat
Estat de l’oceà Índic, a l’entrada nord del canal de Moçambic, format per tres grans illes: Ngazidja (Grande Comore), Mwali (Mohéli) i Ndzouani (Anjouan), a més de nombrosos illots i esculls coral·lins; la capital és Moroni, situada a l’illa de Ngazidja.
La geografia Les illes són d’origen volcànic, de relleu accidentat, i costes amb penya-segats L’altitud màxima és al mont Karthala 2560 m, a Ngazidja, que és un volcà en activitat El clima hi és tropical humit Moroni 2800 mm de pluja anual, i la vegetació, de bosc tropical L’únic recurs important és l’agricultura 41% del PIB i més del 80% de la població activa el 2001, facilitada pel clima tropical monsònic i per la fertilitat dels sòls volcànics El 35% del territori és conreat Els conreus més estesos són els de subsistència cereals arròs, blat de moro, ordi, tubercles mandioca, moniato,…
Tanzània

Vista d’un baobab, a Tanzània
© Corel
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita amb Uganda i Kenya al N, l’oceà Índic a l’E, Zàmbia, Malawi i Moçambic al S i la República Democràtica del Congo, Burundi i Ruanda a l’W. Inclou les illes de Zanzíbar i Pemba, que formen el territori autònom de Zanzíbar i, més al S, l’illa de Mafia. El 1973 hom designà capital la ciutat de Dodoma, bé que un gran nombre de competències i serveis resten a l’antiga capital, Dar es Salaam.
La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…
Bahames
Port esportiu a Nassau, capital de les Bahames
© Corel Professional Photos
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica central situat a l’oceà Atlàntic, al SE de la península de Florida, i integrat per l’arxipèlag homònim.
La geografia La capital és Nassau, situada a l’illa de New Providence L’arxipèlag és format per 29 illes grans, 661 illots i 2387 esculls Les illes més grans són Gran Bahama, Great Abaco, Andros, Eleuthera, Cat, Long Island, Crooked, Acklins, Mayaguana, Great Inagua i New Providence Les Bahames són situades sobre un altiplà submergit les parts més importants del qual són el Gran Banc i el Petit Banc de les Bahames, i són formades per roques calcàries Les costes són generalment planes, bé que en alguns llocs es fan escarpades, i les illes són normalment vorejades per esculls corallins L’…
Madagascar

Estat
Estat insular d’Àfrica, a l’oceà Índic, situat davant la costa sud-oriental africana, de la qual el separa el canal de Moçambic; la capital és Antananarivo.
La geografia física L’illa és formada per un altiplà de roques cristallines i eruptives desgastades per l’erosió, amb una altitud de 1200 a 2 000 m, el qual ocupa la regió interior, i hi ha cims volcànics i nombroses depressions el volcà Tsaratanana, amb 2886 m, és l’alçada màxima Cap a l’E, descendeix bruscament, gràcies a un sistema de falles, i forma una petita plana costanera A l’W el descens és molt més suau, i l’erosió ha actuat intensament sobre els materials sedimentaris El clima és tropical, amb temperatures elevades a les zones baixes i variables a l’interior, a causa de l’altitud…
Haití

Estat
Estat de les Antilles que ocupa el terç occidental de l’illa d’Hispaniola i limita a l’est amb la República Dominicana; la capital és Port-au-Prince.
La geografia Haití és format per una franja central amb materials antics i serralades terciàries del plegament antillà, dins les quals hi ha depressions omplertes per materials del Quaternari La xarxa hidrogràfica és molt irregular, per raó dels seus rius, amb règim torrencial El més important és l’Artibonite El clima és tropical marítim plujós La precipitació mitjana anual és de 1346 mm, repartits en 130 dies de pluja La temperatura mitjana anual a Port-au-Prince és de 26,3 °C Haití és molt atacat pels ciclons La selva primitiva ha estat molt malmesa 5,1% del territori el 1994 i en gran part…
Togo

Dona dirigint-se al mercat
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que constitueix una franja estreta que baixa perpendicularment al golf de Guinea, entre Benín a l’E, Ghana a l’W i Burkina Faso al N; la capital és Lomé.
La geografia física Deixant de banda algunes microregions situades enmig de les muntanyes, hom pot distingir-hi sis regions geogràfiques una faixa costanera baixa i sorrenca, d’uns 2 km d’amplada, que correspon al Quaternari una zona de terra argilosa que forma una plana lleugerament ondulada d’altitud variable entre 60 i 200 m i que correspon al Terciari un altiplà cristallí que s’estén des del vessant del riu Mono fins a la zona de les muntanyes les muntanyes, que ocupen quasi una quarta part de la superfície total i travessen el país en direcció SW-NE, amb una altitud mitjana de 600 m, i…
Taiwan

Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, situat al SE de la Xina, de la qual el separa l’estret de Taiwan, que comunica la mar de la Xina Oriental amb la mar de la Xina Meridional; la capital és Taipei.
La geografia física El territori sota la jurisdicció de Taiwan consisteix en l’illa homònima també coneguda com a Formosa i diversos grups d’illes, entre les quals les de P’enghu Pescadores, prop de Taiwan, i Matsu i Chinmen Quemoy, situades vora la República Popular de la Xina, a l’altre costat de l’estret de Taiwan L’illa principal, Taiwan, és una zona muntanyosa recorreguda en sentit longitudinal per serralades paralleles cobertes de bosc tropical dens, que atenyen les màximes altituds al centre Yii Shan, 3997 m A l’E les muntanyes cauen a pic a la costa, que és alta,…
Angola

Estat
Estat d’Àfrica que limita amb el Congo al N, amb la República Democràtica del Congo al N i el NE, amb Zàmbia a l'E, amb Namíbia al S i amb l’oceà Atlàntic a l’W, i a més comprèn l’enclavament de Cabinda; la capital és Luanda.
La geografia física Angola forma part de l’altiplà subcontinental de roques cristallines cobertes en part per sediments paleozoics Presenta una plana costanera baixa, més ampla al nord 100 km que al sud 35 km, limitada a l’est per l’altiplà El sud és una prolongació del desert del sud-oest africà A l’interior, el vessant atlàntic de l’altiplà Moro Moco n'és el cim més alt 2620 m és abrupte i el descens al litoral es fa per mitjà d’una sèrie de terrasses Aquesta àrea és escindida per nombrosos rius petits El vessant oriental presenta un suau descens i és drenat pels rius afluents del Congo i…
Zimbàbue

Estat
Estat de l’Àfrica meridional, limitat per Zàmbia al N, per Moçambic al NE i l’E, per la República de Sud-àfrica al S i per Botswana a l’W; la capital és Harare.
La geografia física El país és constituït per una massa de terres altes altiplans de Matabeleland al SW i Mashonaland al NE que formen part del gran altiplà de l’Àfrica central i meridional, en el qual l’erosió actuant sobre materials de diferent resistència ha creat un relleu de terrasses que davallen a la depressió del Zambezi al N i a la del Limpopo al S Els esquists i gresos paleozoics formen un espès estrat horitzontal interromput per intrusions ígnies, especialment al centre del país, on donen lloc al Great Dyke monts Inyanga, 2596 m, que forma una serralada de turons que travessa el…
Kenya

Estat
Estat de l’Àfrica oriental situat al NE dels Grans Llacs Africans, entre Etiòpia i el Sudan del Sud al N, Somàlia al NE, l’oceà Índic al SE, Tanzània al S i Uganda a l’W; la capital és Nairobi.
La geografia física El país comprèn diverses regions Una zona costanera baixa, relativament estreta i de 420 km de llargada La regió del Rift Valley part de la gran fossa tectònica africana que s’estén des de la mar Roja fins al llac Nyasa, de 50 a 80 km d’amplària, ocupada en part pels llacs Turkana Rodolf, Baringo, Victòria, Nakuru, Naivasha i Magadi Un altiplà al centre-nord, que puja suaument fins als 2000 m i on hi ha el desert de Chalbi I, separat de l’anterior per la fossa tectònica, un altre altiplà, a l’W, que s’estén entre els llacs Turkana i Victòria També a banda i banda d’aquesta…