Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
punta Galinda
Cap
Cap de la costa occidental de Mallorca, dins el terme d’Andratx, davant sa Dragonera, entre Sant Elm i la cala d’en Tió.
punta de la Galera
Cap
Cap de la costa de Tramuntana, de Mallorca, dins el terme de Pollença, una de les prolongacions vers la mar de la serra de Cornavaques.
cap des Freu
Cap
Cap de la costa oriental de Mallorca, dins el municipi de Capdepera
, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori.
En aquest punt la costa de la península d’Artà canvia la direcció SW-NE per SE-NW
punta de sa Creu
Cap
Cap de la costa septentrional de Mallorca, a llevant del port de Sóller.
morro de sa Corda
Cap
Cap de la costa septentrional de Mallorca, dins el terme d’Escorca, entre cala Tuent i sa Calobra.
cap Enderrocat
Cap
Cap de la costa meridional de Mallorca, dins el terme de Llucmajor, límit oriental de la badia de Palma.
El 1597 fou construïda prop seu una torre de defensa
coves del Drac
Cova
Grup de coves de llevant de Mallorca, 1 km al sud de Portocristo, vora la cala Manacor, d’origen càrstic.
Excavades en les molasses blanques marès que constitueixen una plataforma tabular uns 30 m damunt el nivell del mar, s’hi destaquen la manca de gruix i la fàcil permeabilitat de la volta rocallosa, l’abundor i la proximitat de fines estalactites, que contrasten amb l’amplitud, l’alçada i la irregularitat de les estalagmites, les grans dimensions del conjunt una dotzena de sales, la del llac de Miramar, de 150 m de llarg per 80 d’ample i 12 d’alt Hi ha mitja dotzena d’estanys, enllaçats per canals i sifons entre ells i amb les coves des Hams L’aigua és molt salabrosa, però només al fons dels…
coves d’Artà
Cova
Coves naturals que, malgrat llur denominació generalitzada, es troben dins el terme municipal de Capdepera, a la costa oriental de Mallorca.
L’entrada s’obre a la mar, al cap Vermell L’acció càrstica es beneficià d’un anticlinal buidat a la calcària juràssica i de 5 o 6 grans diàclasis verticals són característiques del coval —que penetra uns 300 m horitzontalment— les altes voltes i formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades, una de les quals ateny 22 m L’exploració sistemàtica arrenca del final del s XVIII, sota la inspiració del cardenal Despuig, però hom trobà inscripcions dels s XVI i XVII el 1896 fou estudiada per Martell L’atracció turística ha donat peu a una curiosa i, sovint, ridícula nomenclatura Ha…
cap Gros de Muleta
Cap
Cap de la costa de Tramuntana de Mallorca, a ponent del port de Sóller.
cap de Llebeig
Cap
Cap de la costa septentrional de l’illa de Cabrera, a l’extrem del promontori (111 m alt.) que limita per ponent el port de Cabrera.