Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bayeux
Ramaderia
Dit de la raça porcina obtinguda a la regió normanda del Bessin (França).
De perfil lleugerament còncau, front i musell amples i orelles primes, el cos és llarg i ben musculat, el pit ample i les extremitats ben aplomades La carn és d’una excellent qualitat
acampador
Ramaderia
Lloc de barreja de les ramades a les fondalades o en punts amples.
raça balear
Ramaderia
Raça porcina de perfil lleugerament còncau, cap voluminós, musell desenvolupat i orelles amples, caigudes i molt curtes.
El cos és ample, ple i bastant llarg, i les extremitats fortes, com correspon a animals no estabulats La pell i el pèl són de color negre Hom la pot considerar com una de les millors races de la Mediterrània
cap de Creus
El cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
raça belga
Ramaderia
Raça de cavalls caracteritzats pel fet de tenir el perfil còncau i ésser dolicocèfals; són cavalls forts i massissos, de coll potent i orelles curtes i amples, molt aptes per a tir i càrrega; aquesta raça enclou tres subraces: l’ardenesa, la condroziana i la brabançona.
raça berrixona
Ramaderia
Raça ovina francesa, criada especialment per a la producció de carn de primera qualitat, d’animals pesants, precoços (els xais aconsegueixen 40 kg en 4 mesos), resistents i molt ben conformats, caracteritzats per les orelles grosses, horitzontals o lleugerament caigudes, l’absència de banyes, el coll curt i gruixut, les espatlles i els lloms rectes i amples, i les extremitats curtes, amb els aploms regulars.
N'hi ha dos tipus principals la berrixona del Cher , de cos corpulent i parallelepipèdic, i la berrixona de l’Indre , de cos més allargat i talla mitjana