Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
estatge alpí
Geobotànica
Estatge propi de les altes muntanyes dels països temperats de l’hemisferi boreal caracteritzat pel predomini dels prats i l’absència d’arbres.
Arriba des del límit superior dels boscs de coníferes fins al límit inferior de les neus persistents
alpestre
Geobotànica
Propi de l’alta muntanya alpina, dels estatges subalpí i alpí.
subalpí | subalpina
Geobotànica
Dit de l’estatge de vegetació que, a les muntanyes alpines, és immediatament sota l’estatge alpí.
La vegetació que hi és més característica és el bosc de coníferes
alpinització
Geobotànica
Degradació (generalment deguda a l’acció humana) dels boscs de coníferes subalpins a prats i matolls de caràcter alpí.
nival
Geobotànica
Propi de la vegetació, molt migrada, que es fa per damunt de l’estatge alpí, a la zona de les neus permanents.
afroalpí | afroalpina
Geobotànica
Relatiu o pertanyent a la flora que, a les muntanyes africanes, ocupa les zones geobotànicament equivalents als estatges alpí i subalpí europeus.
bosc
Bosc aciculifoli
© Fototeca.cat-Corel
Silvicultura
Geobotànica
Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l’existència d’un ambient especial (ambient forestal), definit en el microclima, en el sòl, etc.
En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o més estrats…
Illes Balears
Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…