Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
illes Pelàgiques
Arxipèlag
Grup d’illes de la Mediterrània, situades entre Sicília i Tunísia, que pertanyen a Sicília, a la província d’Agrigent (28 km2).
Lampedusa i Linosa són les illes principals Hi destaca el turisme
illes Eòlies

Illes Eòlies Lipari
kuhnmi (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Illes d’Itàlia, situades a la mar Tirrena, davant les costes del NE de Sicília.
Formen part de la província de Messina El grup és constituït per les illes de Lipari, la més gran i de la qual reben el nom 37,3 km 2 , Salina 26,1 km 2 , Vulcano 20,9 km 2 , Stromboli 12,2 km 2 , Filicudi 9,5 km 2 , Alcudi 5,1 km 2 i Panarea 3,3 km 2 , d’origen volcànic Les illes de Stromboli i Vulcano han donat nom a sengles tipus de volcans Són muntanyoses i escarpades la màxima altitud es troba a Salina, amb 962 m Hi dominen forts vents, que dificulten en gran manera la vegetació arbòria La majoria són quasi desertes, i la població es concentra a Lipari Hom produeix una tradicional…
Egadi
Arxipèlag
Illes de la mar Mediterrània, davant la costa occidental de Sicília, Itàlia.
Les més grans són les de Favignana, Marettimo i Levanzo En regressió demogràfica, llurs habitants es dediquen principalment a la pesca tonyina i a la ramaderia
illes Poncianes
Arxipèlag
Arxipèlag volcànic de la mar Tirrena, al golf de Gaeta, que forma part de la província de Latina, Itàlia.
Se subdivideix en dos grups al NW, el format per les illes de Ponça i Gavi, amb Palmarola i Zannone al SE, el constituït per les de Ventotene i Santo Stefano
La Maddalena
Arxipèlag
Arxipèlag de la província de Sàsser, a l’illa de Sardenya, Itàlia, a la mar Tirrena.
És format per set illes La Maddalena, Caprera, Santo Stefano, Spargi, Budelli, Santa Maria i Razzoli La pesca i el turisme són les fonts de riquesa principals
arxipèlag Toscà
Arxipèlag
Grup d’illes de la Mediterrània, entre Còrsega i la costa de la Toscana, que pertany a Itàlia.
Comprèn les illes d'Elba la principal, Gorgona, Capraia, Pianosa, Giglio, Montecristo i Giannutri
illes Carolines
Arxipèlag
Conjunt d’illes i atols de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, d’origen coral·lí i volcànic, que formen petits grups.
Les illes principals són Ponape, Chuuk, Kosrae i Palau Llurs principals recursos econòmics són l’exportació de copra, fosfats i bauxita Descobertes per Toribio Alonso Salazar el 1526 i annexades a la corona castellana el 1686, el 1899 foren venudes per l’Estat espanyol a Alemanya i restaren sota el seu domini fins el 1914, que foren annexades al Japó Durant la Segona Guerra Mundial foren conquerides pels EUA passaren després sota la tutela de l’ONU, que en confià l’administració als EUA, en règim de fideïcomís, dins el grup designat com a Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia
Palau

Les aigües cristal·lines de les illes Palau són un atractiu per al turisme
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Arxipèlag
Arxipèlag de la Micronèsia, a l’W de les Carolines, que forma un estat lliure associat als EUA en forma de república; la capital és Ngerulmud (271 h [2010]), a l’illa de Babelthuap.
La geografia Comprèn un conjunt d’illes d’origen volcànic i corallí Babelthuap la més gran, Koror, Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, etc L’economia es basa en el turisme Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els Estats Units i el Japó La ciutat més gran és Koror, capital fins el 2006, que la seu del govern es traslladà al complex de Ngerulmud Les llengües oficials són l’anglès i el palauà La majoria de la població és palauana són cristians 41% catòlics, 25% protestants, bé que subsisteixen cultes indígenes República amb un parlament bicameral…