Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Chagos
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Índic, que políticament forma part del Territori Britànic de l’Oceà Índic des del 1965.
D’origen corallí, no té població estable L’illa més important és Diego Garcia Exporta copra Hi ha bases militars dels EUA i de la Gran Bretanya
Territori Britànic de l’Oceà Índic
Jeff Laitila (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Colònia britànica constituïda el novembre del 1965, situada al mig de l’oceà Índic.
El territori és un arxipèlag de 2300 illes i atols, la major de les quals és l’illa Diego Garcia
illes Caiman
© Fototeca.cat
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de les Antilles, al sud de Cuba, colònia de la Gran Bretanya.
La capital és Georgetown 7 617 h 1979 És format per les illes Grand Cayman, Little Cayman i Cayman Brac, vorejades en part per esculls corallins El clima és tropical, amb una pluviositat anual d’uns 1 200 mm La població, formada bàsicament per mulatos, blancs i negres, tendeix a disminuir per emigració Les fonts de riquesa principals són la caça de tortugues i taurons, el conreu de palmeres i cocoteres i el turisme Té port i aeroport internacional a Georgetown Descobertes per Colom el 1503, foren anomenades illes de les Tortugues Al segle XVIII foren colonitzades pels britànics des de Jamaica
Canàries
Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…