Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Estats Federats de Micronèsia
© University of Berkeley
Estat
Arxipèlag
Federació d’estats de l’arxipèlag de les Carolines, al nord de Nova Guinea; la capital és Palikir.
És formada pels estats de Pohnpei, Chuuk, Kosrae les Carolines orientals i les Yap Des del 1947 formaren part amb Palau i les illes Marshall de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària dels EUA El 1979 es constituí en estat lliure associat als EUA Després de la conclusió del fideïcomís de les Nacions Unides al desembre del 1990, Micronèsia es convertí en membre de l’ONU al setembre del 1991 D’aleshores ençà, la vida política es caracteritzà per un immobilisme absolut, malgrat els problemes econòmics i les acusacions de corrupció dirigides a la classe política Després de les eleccions…
Lofoten
© YellowSummer / Fotolia.com
Arxipèlag
Arxipèlag de Noruega, al fylke de Nordland.
És situat al llarg de les costes nord-occidentals de Noruega, al S de les illes Vesterålen, a l’oceà Atlàntic Les illes principals són Austvågøy, Vestvågøy, Flakstadøy i Moskenesøy Tot l’arxipèlag, format per materials eruptius, és muntanyós, amb altituds que passen dels 1000 m El clima és benigne, gràcies al corrent marítim nord-atlàntic Les pesca del bacallà, a Vestfjorden, amb una important indústria derivada, és la principal font d’ingressos També té importància el turisme El centre principal és Svolvaer
Svalbard
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic sota sobirania noruega.
Comprès entre la Terra de Francesc Josep i Grenlàndia, és integrat per les quatre grans illes Spitzbergen Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz, l’illot de Prins Karls Forland i les illes de Bjorn, Hopen, Kvit, l’arxipèlag de Kong Karls Land i altres illots La capital és Longyearbyen, a l’illa de Spitzbergen El sòl, d’origen terciari, és muntanyós ateny els 1 200 m a les costes s’estén una estreta faixa de planures ondulades A les costes orientals les glaceres arriben fins a la mar, mentre que a les costes del NW el rigor climàtic és mitigat pel corrent del Golf les costes meridionals…
Vesterålen
Arxipèlag
Grup d’illes de Noruega, al N de les Lofoten, a l’oceà Atlàntic, que formen part dels fylker de Nordlan i Troms.
Les més importants són Langøy, Andøy i Hinnøy la més gran Tenen una extensió global d’uns 3 700 km 2 La població uns 57 000 h viu de la pesca i de la indústria que en deriva Els centres principals són Harstad i Stokmarknes
Yap
Arxipèlag
Grup d’illes volcàniques de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, a l’W de les Carolines que constitueix un dels quatre Estats Federats de Micronèsia.
Format per les illes Yap, Gagil-Tamil, Maap i Rumung, amb capital a Colonia, a l’illa de Yap, la més gran Integrades el 1947 en les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària, des de 1990 formen part dels Estats Federats de Micronèsia
illes Carolines
Arxipèlag
Conjunt d’illes i atols de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, d’origen coral·lí i volcànic, que formen petits grups.
Les illes principals són Ponape, Chuuk, Kosrae i Palau Llurs principals recursos econòmics són l’exportació de copra, fosfats i bauxita Descobertes per Toribio Alonso Salazar el 1526 i annexades a la corona castellana el 1686, el 1899 foren venudes per l’Estat espanyol a Alemanya i restaren sota el seu domini fins el 1914, que foren annexades al Japó Durant la Segona Guerra Mundial foren conquerides pels EUA passaren després sota la tutela de l’ONU, que en confià l’administració als EUA, en règim de fideïcomís, dins el grup designat com a Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia
Canàries
Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…