Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
arxipèlag de Bismarck
Arxipèlag
Arxipèlag de Papua Nova Guinea, al Pacífic, al nord-est de Nova Guinea.
El formen les illes de Lavongai, Nova Bretanya, Nova Irlanda, Dyaul, Lolobau, Tingwon, les illes de l'Almirallat i les de Sant Maties, Long Island i Umboi Són cobertes de bosc, i les produccions principals són la copra, el cacau i el nacre La ciutat principal és Rabaul
illes Nicobar
Arxipèlag
Arxipèlag del golf de Bengala, Índia.
Juntament amb les illes Andaman, forma el territori d’Andaman i Nicobar Són la continuació de la serralada birmana El clima és calorós, i són cobertes de bosc i de sabana La població és molt barrejada hi resten pocs aborígens de raça paleomongòlida, de llengua del grup monkhmer Els habitants es concentren a Great Nicobar, l’illa menys muntanyosa, i han desenvolupat un important comerç entre illes Els recursos principals, base de l’alimentació, són la pesca i els conreus d’arròs i de cocoters aquests últims abasten el comerç exterior
illes Salomó
Arxipèlag
Arxipèlag de la Melanèsia, al Pacífic sud-occidental, format per una doble alineació NW-SE.
Les illes principals són Bougainville, Lauru Choiseul, Bogotu Santa Isabel, Mala Malaita, Guadalcanal, Makira San Cristobal, Buka i New Georgia 39061 km 2 Totes pertanyen a l’estat de Salomó , excepte Buka i Bougainville, que amb altres illes menors formen una regió autònoma de Papua Nova Guinea La majoria d’illes són d’origen volcànic i molt muntanyoses 2440 m a Guadalcanal, algunes de les petites són corallines Hi ha volcans actius Balbi 2743 m i Bagana 1999 m a Bougainville Clima equatorial amb escassa oscillació tèrmica estacional i molt humit, amb el màxim de…
illes de la Sonda
Arxipèlag
Illes del SE d’Àsia, entre l’oceà Índic a l’ W i S, el mar de la Xina Meridional al N, el d’Arafura al SE i els de Sulu, Cèlebes, Moluques i Banda al NE i E.
Les illes Grans de la Sonda inclouen Borneo, Cèlebes, Java i Sumatra, amb les petites illes adjacents Les illes Petites de la Sonda Bali, Lombok, Sumbawa, Sawu, Alor, Solor, Flores, Sumba i Timor aquestes formen dos arcs entre Java a l’W i les Moluques meridionals a l’E, entre els quals hi ha la mar de Sawu Aquesta fragmentació del bloc de la Sonda és degut a moviments tectònics terciaris i quaternaris relacionats amb l’orogènesi alpinohimalaienca Les illes són muntanyoses i volcàniques, però tenen extenses planes alluvials parcialment pantanoses La vegetació és de bosc equatorial dens amb…
illes Samoa
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a la Polinèsia, situat al S de l’equador.
Consta de sis illes i nombrosos illots formats pels pics emergits d’una serralada volcànica El terreny és molt accidentat a les regions centrals, cobertes de bosc dens equatorial pràcticament impenetrable El clima és equatorial, temperat per la mar, amb altes temperatures i pluges abundants tot l’any més de 5 000 mm El 1830 un missioner anglès, John Williams, les visità, i des d’aleshores les Samoa han estat en contacte amb l’Occident A la fi del s XIX, Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA obtingueren certs privilegis per a llurs súbdits a la Samoa Occidental Una comissió…
les Moluques
Arxipèlag
Arxipèlag d’Indonèsia, situat a l’oceà Pacífic, entre les illes Cèlebes, a l’W, Nova Guinea, a l’E, i Timor, al SW.
Constitueix una província amb capital a Ambon És format al N per les petites illes volcàniques de Morotai, Bacan i Obi i l’illa Halmahera, la més gran al centre, les illes de Buru i Seram on hi ha la màxima altitud, 3 019 m i en direcció SE, el grup de les illes Tanimbar El clima és càlid, i reben la influència del monsó, amb pluges superiors als 3 000 mm anuals La vegetació és de bosc i de sabana Durant molt de temps han estat els principals productors mundials de nou moscada i de clavell d’espècia actualment la producció d’espècies no és tan important té també producció…
illes Cèlebes
Arxipèlag
Arxipèlag d’Indonèsia, que s’estén entre l’estret de Macassar a l’W, la mar de les Cèlebes al N, la mar de les Moluques i la mar de Banda a l’E, i la mar de Flores al S.
És constituït per una gran illa, Cèlebes Sulawesi, i d’unes altres de més petites, entre les quals es destaquen les de Butung, Peleng, Muna, Kabia i Banggai L’illa de Cèlebes és formada per quatre llargues penínsules i constitueix una regió muntanyosa afectada per freqüents moviments sísmics El clima és equatorial, i en constitueix la vegetació el bosc tropical, que cobreix gairebé tota l’illa La població és formada per diversos pobles i tribus, els més importants dels quals són els toales , els toradjes , els buguis , els macassaresos, els minahases i els gorontalos Les illes…
Seychelles

Aspecte d'una de les illes, Anse de l'Islette, que conformen l'arxipèlag de les Seychelles
© Rachel Thecat
Arxipèlag
Estat
Estat insular d’Àfrica, a l’oceà Índic, al N de Madagascar; la capital és Victoria, a l’illa de Mahé.
La geografia L’arxipèlag de les Seychelles comprèn més de 100 illes, àmpliament dispersades per l’oceà Conté dos grups d’illes el grup de Mahé, de formació granítica i constituït per les illes de Mahé 145 km 2 , Praslin, Silhouette i La Digue i diverses illes de formació corallina, la més meridional de les quals és uns 210 km al N de Madagascar Les illes granítiques són muntanyoses i de costes altes, i la màxima altitud del país és assolida a Mahé, amb 906 m El clima és calorós i humit, amb precipitacions d’estiu provocades pels alisis El bosc tropical que originàriament cobria…
Canàries

Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
Saint Vincent i les Grenadines

Paisatge d'una de les illes de les Grenadines
Arxipèlag
Estat
Estat de l’Amèrica Central, a les Petites Antilles, situat al S de Saint Lucia, al N de Grenada i a l’W de Barbados; la capital és Kingstown.
La geografia El territori és compost pel grup septentrional de l’arxipèlag de les Grenadines i per l’illa de Saint Vincent 366 km 2 , que acull el 93% de la població de l’estat D’origen volcànic, Saint Vincent és molt muntanyosa el volcà La Soufrière, de 1234 m d’altitud, és el cim més elevat del país El clima és tropical marítim, amb una oscillació tèrmica mitjana entre 18°C i 32°C i unes precipitacions entre 1500 mm i 3750 mm anuals L’agricultura aportava el 9,2% del PIB el 1998 i donava feina a prop del 20% de la població activa Els conreus ocupen al voltant del 30% del territori, amb les…