Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Nova Terra
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic, situat entre les mars de Barentsz i de Kara, que forma part de l’oblast’ d’Arkhangel’sk, a Rússia.
Consta de dues illes grans, separades per l’estret de Matočkin Šar, amb nombrosos illots a l’entorn D’uns 83 000 km 2 de superfície, s’estén de SW a NE al llarg de 925 km Coberta de glaç en el 25% l’illa del N i una part de la del S són situades a la zona de deserts àrtics, és de superfície muntanyosa altituds fins a 1 547 m, de clima marítim àrtic, cru temperatures mínimes fins a -40°C, i d’hiverns llargs, freds i amb vents forts Hom hi caça la guineu polar, la foca i la morsa
Nova Caledònia

Nova Caledònia prop de Nouméa
sharloch (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a 1.400 km de la costa NE d’Austràlia, format per l’illa homònima, que rep també el nom de Grande Terre, i que administrativament constitueix, amb la província de Loyauté (illes de Lifou, Ouvéa i Maré), les illes Belep (que amb la meitat septentrional de Grande Terre forma la província del Nord) i l’Île des Pins (que amb la meitat meridional de Grande Terre forma la província del Sud), el Territori de Nova Caledònia i Dependències, pertanyent a l’Estat francès.
La capital és Nouméa 181000 h est 2014 L’illa de Nova Caledònia és muntanyosa l’altitud màxima, Panié, té 1623 m, amb costes altes i envoltades d’esculls corallins deshabitats, un dels quals, Chesterfield, situat uns 500 km al nord-est, forma una de les principals barreres de corall del Pacífic La població melanèsia autòctona canac basava tradicionalment l’economia en conreus de subsistència i en la pesca, forma de vida que es troba en retrocés Els europeus controlen les plantacions de cafè i els recursos miners El níquel, riquesa principal de l’illa tercer lloc mundial representa la major…
Nova Sibèria
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic, que separa les mars de Laptev i de Sibèria Oriental i que forma part de Iacútia.
Format pels arxipèlags d’Anjou i de L’akhov i per altres illes, fou explorat en part el 1770 per B L’akhov Cobert de tundra, hi ha estacions meteorològiques i hom hi caça la guineu blanca
Nova Geòrgia
Arxipèlag
Grup d’illes de l’oceà Pacífic, a l’arxipèlag de les Salomó, al NW de Guadalcanal.
arxipèlag de Bismarck
Arxipèlag
Arxipèlag de Papua Nova Guinea, al Pacífic, al nord-est de Nova Guinea.
El formen les illes de Lavongai, Nova Bretanya, Nova Irlanda, Dyaul, Lolobau, Tingwon, les illes de l'Almirallat i les de Sant Maties, Long Island i Umboi Són cobertes de bosc, i les produccions principals són la copra, el cacau i el nacre La ciutat principal és Rabaul
illes Trobriand
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, pertanyent a l’estat de Papua Nova Guinea.
Són situades a la mar de les illes Salomó, al SE de l’illa de Nova Guinea El clima és calorós i humit La població, de tipus melanopolinesi, és d’uns 13 000 h La principal ciutat és Losuia
illes Cook

Rarotonga (illes Cook)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag del Pacífic sud, de quinze illes, que constitueix un estat associat a Nova Zelanda.
Hi ha dos grups d’illes, les del Nord 25,5 km 2 , d’origen corallí Manihiki, Penrhyn o Tongareva, Pukapuka, Rakahanga, Nassau, Palmerston i Suwarrow , i les del Sud 211,1 km 2 , d’origen volcànic Rarotonga , Aitutaki , Mangaia, Atiu, Mauke, Mitiaro, Manuae i Takutea, que són les més densament poblades El clima és tropical monsònic la temperatura mitjana és de 23,6°C, i la pluviositat anual oscilla entre 2000 i 3000 mm La principal activitat econòmica és l’agricultura taronges, copra, tomàquets, bé que darrerament s’hi desenvolupa la indústria La capital és Avarua , a l’illa de Rarotonga…
illes de l’Almirallat
Arxipèlag
Grup d’illes al NE de Nova Guinea, que forma part de l’arxipèlag de Bismarck.
Manus, és l’illa més gran i té com a principal centre de poblament Lorengau Els habitants són de raça melanèsia i es dediquen a la pesca, a la plantació del coco, a la talla de la fusta, a l’horticultura i a l’exportació de la copra Descobertes per Le Maire i per Willem Schouten el 1616, foren ocupades successivament pels alemanys, pels japonesos i pels nord-americans entre el 1885 i el 1944 El 1945 foren reintegrades a la confederació australiana i actualment formen part del Territori de Nova Guinea de fideïcomís australià
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina