Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
arxipèlag Mergui
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar d’Andaman, al golf de Bengala, pertanyent a Myanmar.
Consta d’unes 200 illes 25 450 km 2
illes Trobriand
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, pertanyent a l’estat de Papua Nova Guinea.
Són situades a la mar de les illes Salomó, al SE de l’illa de Nova Guinea El clima és calorós i humit La població, de tipus melanopolinesi, és d’uns 13 000 h La principal ciutat és Losuia
Sverdrup
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic, pertanyent al Canadà, al Territori del Nord-oest.
Les illes principals són Axel Heiberg, Ellef Ringnes i Amund Ringnes
illes Aleutianes
Arxipèlag
Arxipèlag pertanyent a Alaska, EUA, que separa la mar de Bering de l’oceà Pacífic.
Comprèn unes 150 illes i illots volcànics que, formant un arc semicircular, prolonguen la península d’Alaska en direcció a la de Kamčatka Enclou el grup de les Fox Unimak, Unalaska, Umnak, on viu la major part de la població, i Andreanof, Rat i Near Les illes del Comandant, situades a l’extrem occidental són, des del punt de vista geogràfic, part de les Aleutianes, bé que administrativament pertanyen a Rússia El clima és fred, nebulós i humit La seva població viu de la pesca principalment foques, de la ramaderia ovina i de la cria d’animals de pells precioses Una gran part de l’arxipèlag és…
illes Manitoulin
Arxipèlag
Arxipèlag del llac Huron, Canadà, pertanyent a la província d’Ontario, format per tres illes grans (Manitoulin, Cockburn i Drummond) i per nombroses de petites.
Nova Caledònia
Nova Caledònia prop de Nouméa
sharloch (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a 1.400 km de la costa NE d’Austràlia, format per l’illa homònima, que rep també el nom de Grande Terre, i que administrativament constitueix, amb la província de Loyauté (illes de Lifou, Ouvéa i Maré), les illes Belep (que amb la meitat septentrional de Grande Terre forma la província del Nord) i l’Île des Pins (que amb la meitat meridional de Grande Terre forma la província del Sud), el Territori de Nova Caledònia i Dependències, pertanyent a l’Estat francès.
La capital és Nouméa 181000 h est 2014 L’illa de Nova Caledònia és muntanyosa l’altitud màxima, Panié, té 1623 m, amb costes altes i envoltades d’esculls corallins deshabitats, un dels quals, Chesterfield, situat uns 500 km al nord-est, forma una de les principals barreres de corall del Pacífic La població melanèsia autòctona canac basava tradicionalment l’economia en conreus de subsistència i en la pesca, forma de vida que es troba en retrocés Els europeus controlen les plantacions de cafè i els recursos miners El níquel, riquesa principal de l’illa tercer lloc mundial representa la major…
Illes Balears
Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…