Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
pantà de Tibi
Embassament
Pantà, construït el 1594 —és el més antic d’Europa— dins el terme de Tibi (Alcoià), a l’extrem sud-oriental del terme, damunt el riu Verd o de Castalla.
La resclosa té 33 m d’ample i 41 m d’alt, i la capacitat és de 3,5 milions de m 3 Serveix per al regadiu de l’horta d’Alacant
pantà de Susqueda
El pantà de Susqueda
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà (238 hm 3
de capacitat) construït sobre el Ter dins el terme de Susqueda
(Selva), aprofitant el congost per on passa el riu entre la serra de Montdois i el Portell, al N, i la de Sant Benet al S.
Iniciat el 1958 per Hidroelèctrica de Catalunya SA, entrà en servei el 1966 i fou inaugurat el 1967 El mur de contenció fa 135 m alt i es troba aigua avall de l’antic poble de Susqueda, que ha restat negat La central hidroelèctrica, subterrània, és a 4 km aigua avall i té una producció mitjana anual de 180 milions de kWh
pantà de Siurana
Vista aèria del pantà de Siurana
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del terme de Cornudella de Montsant (Priorat), que embassa les aigües del riu de Siurana
, a la seva confluència amb el barranc de l’Argentera.
Construït en 1965-74 pels regants del pantà de Riudecanyes per nodrir-lo aquests dos pantans són comunicats pel canal de Siurana , per sota de les muntanyes de la Garranxa i del coll de la Teixeta, té 12 300 000 m 3 La resclosa té 51 m d’altitud i 260 m de llargada
pantà del Sitjar
Embassament
Pantà situat sobre el curs baix del Millars.
El cap es troba en la zona muntanyenca del N del terme d’Onda Plana Baixa, i la cua arriba fins al poble de Ribesalbes La resclosa té una alçada de 48,5 m La capacitat màxima d’embassament és de 52 milions de m 3 , però normalment no en supera la meitat Fou construït a la fi dels anys cinquanta, amb la finalitat de regular el curs baix del Millars i de complementar els regadius de la Plana Afecta una superfície regable de 10 000 ha
pantà de Sau

El pantà de Sau; al centre, el puig de la Força i els cingles de Tavertet
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Embassament
Pantà del municipi de Vilanova de Sau (Osona), que regula les aigües del Ter i és també aprofitat per a la producció elèctrica.
Fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa 260 m de longitud i 75 d’altura Té 17 km de llargada, fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm 3 La potència installada és de 55 MW i la producció de 85 MWh
pantà de Sant Antoni

Pantà de Sant Antoni, i al fons la Pobla de Segur
© Fototeca.cat
Embassament
Embassament
Pantà de la Noguera Pallaresa, entre la Pobla de Segur i Talarn, al centre de la conca de Tremp.
La presa, de 100 m d’altura, es construí el 1918 i negà terres dels termes de la Pobla de Segur, el Pont de Claverol, Salàs de Pallars, Isona i Talarn embassa 227 807 400 m 3 i té una llargada de 7 km Té una potència installada de 30 000 kW i una producció mitjana de 135 milions de kWh Alimenta la central hidroelèctrica de Talarn i rega 2 500 ha
llac de Rybinsk
Embassament
Pantà del Volga, format per les preses construïdes al Volga i al Šeksna, a les oblasti de Jaroslavl’, Vologda i Tver.
Té una superfície de 4 580 km 2 i un volum de 25,4 km 3 la longitud és de 110 km pel Volga, de 226 pel Mologa i de 328 pel Šeksna l’amplada màxima és de 60 km i la profunditat mitjana de 5,6 m A la riba, la ciutat més important és Rybinsk
pantà de Sant Ponç
Pantà de Sant Ponç, Clariana del Cardener
© C.I.C -Moià
Embassament
Pantà del Cardener en terme de Clariana de Cardener (Solsonès).
Iniciat el 1949 per la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals, fou inaugurat provisionalment el 1954 i definitivament el 1964 fou el primer pantà acabat a la conca del Llobregat Té uns 6 km de llarg i la cua s’apropa a la carretera de Solsona a Berga La resclosa fa fins a 60 m d’alçada i 309 de llargada Amb 24,7 hm 3 de capacitat, és destinat a la regulació del Cardener i el Llobregat Un branc de carretera que arriba de Santa Susanna línia Manresa-Solsona, pel Cardener, hi facilita la pesca esportiva
Yesa
Arquitectura civil
Embassament
Pantà al curs mitjà del riu Aragó, al límit amb Navarra, al peu de la serra de Leyre.
Té una capacitat de 470 milions de m 3
pantà de la Xoriguera
Embassament
Antic pantà del terme de Terrassa (Vallès Occidental), al N de la ciutat, damunt al torrent de Gaià, anomenat també el llac Gran
.
Fou destruït per unes inundacions el 1944
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina