Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
península Salentina
Península
Península del SE d’Itàlia que constitueix l’extrem meridional de la Pulla, i que s’estén al peu de la Murga, entre el golf de Tàrent i les mars Adriàtica i Jònica.
Comprèn la província de Lecce i part de les de Tàrent i Bríndisi, amb uns 5 800 km 2 de superfície i uns 138 km de llargària i 54 km de màxima amplària Formada per materials calcaris, ofereix un paisatge on abunden els fenòmens càrstics dolines i conques superficials La riquesa principal és l’activitat agrícola amb conreus d’oliveres, vinya i cítrics
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els rius tinguin un…
península de Sorrento
Península
Península de la costa de la Campània, Itàlia, a la mar Tirrena, entre el golf de Nàpols (N) i el de Salern (S).
Prop de la seva prolongació extrema, Punta Campanella, hi ha l’illa de Capri Muntanyosa altitud màxima, 1 443 m, els seus centres principals són Sorrento i Amalfi
Tavoliere di Puglia
Pla
Gran plana de la Pulla, a la Itàlia meridional, que constitueix una gran plana entre el subapení, el massís del Gargano i la costa del golf de Manfredònia.
Es formà al quaternari com a resultat de la lenta emersió de la mar i de l’acumulació d’alluvions dels rius apenins La riquesa bàsica és el conreu extensiu de cereals, però hom hi ha introduït també el regadiu i els conreus arboris
península Itàlica
Península
Península del centre de la Mediterrània que s’estén al llarg de 1 000 km de NW a SE i amb una amplada màxima de 225 km i que forma part de l’estat italià Itàlia).
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…