Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Ístria
Península
Península del NW de la península balcànica, a la mar Adriàtica, entre els golfs de Trieste al NW, de Venècia a l’W i de Kvarner a l’E, la major part de la qual pertany a Croàcia, excepte el N, que correspon a Eslovènia.
Hom hi distingeix diverses regions al NE, un altiplà calcari Ćićarija, de sòl pobre una plana litoral, que s’estén per l’E i el S, amb sòls de terra rossa i la regió central, formada per flysch del Terciari Hi ha bestiar oví a Ćićarija, conreus de vinya, cereals i oliveres i pesca a la costa occidental El principal nucli urbà és Pula Habitada pels vènets, Ístria fou conquerida pels romans 177 aC Dominada successivament pels visigots 401, els huns 452, els ostrogots, els croates s VI i els llombards, Carlemany la integrà a la marca de Friül Posteriorment, passà al Sacre Imperi…
Turena
Província
Regió de França, antigament província, situada entre el Maine, al N, la Sologne, a l’E, el Poitou, al S i l’Anjou, a l’W.
Correspon des del 1790 al departament d’Indre i Loira i als confins dels de Loir i Cher, Indre i Viena uns 6 500 km 2 La capital i principal centre és Tours Comprèn l’extrem sud-oest de la conca de París i és formada per un baix altiplà 100 m travessat d’E a W pel Loira, el qual, amb els seus afluents Viena, Indre i Cher, hi ha obert àmplies valls La població viu bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia, molt important Els conreus principals són els de la vinya, cereals, hortalisses i farratge al N hi són abundants els boscs de pins i castanyers Habitada en els temps preromans pels…
Índia
L’Himàlaia, amb l’Everest al fons i el Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Península
Península del sud d’Àsia, situada entre l’Afganistan a l’W, l’Himàlaia al N, la serralada Assam-Arakan, que la separa de Myanmar, a l’E, i el golf de Bengala i la mar d’Aràbia, al SE i SW. Bé que dividida políticament en tres estats (Índia, Pakistan i Bangladesh), és considerada una unitat geogràfica, un subcontinent, que pren el nom de l’Indus.
El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…