Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Lleyn

Paisatge de la península de Lleyn, a Gal·les
© Fototeca.cat-Corel
Península
Península de Gal·les, entre la badia de Caernarvon i la de Cardigan.
D’uns 45 km de llargària i 10 d’amplada, al N s’eleva fins als 564 m Amb petits nuclis de població Nervin, Aberdaron i Pwllheli, hi ha extracció de granit i indústria ramadera
Reykjanes
Península
Península de la costa SW d’Islàndia, que tanca pel S Faxaflói (65 km de llarg i 40 d’amplada màxima).
Hi ha nombrosos cràters volcànics i, a la costa nord, les ciutats de Keflavík i Reykjavík Constitueix un districte administratiu d’Islàndia 1 982 km 2 142 564 h 1983
Kamtxatka
La vall dels guèisers a la península de Kamtxatka, Rússia (Àsia)
© Fototeca.cat
Península
Península del NE d’Àsia, a l’extrem més oriental de Rússia (1.200 km de llargària i 450 km d’amplada màxima).
És banyada a l’W per la mar d’Okhotsk i a l’E pel Pacífic i la mar de Bering La part central és travessada per dues serralades paralleles Sredinnyj i Vostočnyj, entre les quals s’estén la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom Dels volcans més de 160 que hi ha, uns 30 són actius, entre els quals el de Kl’učevskaja Sopka 4750 m, que és el punt més alt de la península Rica en minerals carbó, or, argent, sofre, etc, Kamtxatka posseeix termes i guèisers i és coberta de boscs de coníferes i caducifolis, que a muntanya es transformen en tundra S'inclou territorialment…
Baixa Califòrnia
Península
Península de Mèxic, a la costa occidental, compresa entre l’oceà Pacífic i el golf de Califòrnia.
Té una forma allargada 1 100 km i estreta entre 40 i 150 km d’amplada La seva superfície és de 143 396 km 2 Geològicament és formada per una gran falla que s’aixeca abruptament a la costa del golf i davalla més suaument vers la costa del Pacífic Una sèrie de serralades de composició granítica ressegueixen la península en direcció NE-SW la península Les més notables són les de Juárez, San Pedro Mártir, on hi ha el punt culminant de la península 3 095 m, La Giganta i San Lorenzo Al sector central hi ha nombrosos volcans A l’extrem nord del golf, el riu…
Sant Francesc de Mallorca

Interior de l’església de Sant Francesc
© Fotolia / Arverno
Convent
Convent franciscà de Palma (Mallorca).
El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317 En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d…
península Itàlica
Península
Península del centre de la Mediterrània que s’estén al llarg de 1 000 km de NW a SE i amb una amplada màxima de 225 km i que forma part de l’estat italià Itàlia).
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…