Resultats de la cerca

Té una petita població esquimal

Pertany gairebé totalment a Mèxic estats de Yucatán, Campeche i de Quintana Roo També l’ocupen el departament guatemalenc de Petén i la colònia britànica de Belize Geomorfològicament és constituïda per una taula de calcàries cretàcies horitzontals, recobertes per materials terciaris Cap al S es formen algunes serralades, d’una altitud no superior a 200 m El clima, tropical humit i càlid, ha contribuït a la formació d’una erosió càrstica en estat força avançat avencs, coves, enfonsaments i circulació —quasi completament- subterrània La pluviositat arriba a més de 1 000 mm anuals La costa del…

El territori, ondulat i sembrat de llacs, és ric en jaciments de ferro Incorporat a la província de Quebec 1912, en constitueix un districte La badia d’Ungava , compresa entre el cap Hopes Advance, a l’W, i el cap Chidley, a l’E, rep, entre altres, les aigües dels rius George, Koksoak i Payne Al centre de la badia, cloent-la, hi ha l’illa d’Akpatok

És la més septentrional de les penínsules canadenques, i és separada de la Terra de Baffin pel golf de Boothia , i de l’illa Victoria pel canal MacClintock La península fou descoberta el 1829 pel capità John Ross, que li donà el nom en honor de sir Felix Booth, que n'havia finançat l’expedició

Té una forma allargada 1 100 km i estreta entre 40 i 150 km d’amplada La seva superfície és de 143 396 km 2 Geològicament és formada per una gran falla que s’aixeca abruptament a la costa del golf i davalla més suaument vers la costa del Pacífic Una sèrie de serralades de composició granítica ressegueixen la península en direcció NE-SW la península Les més notables són les de Juárez, San Pedro Mártir, on hi ha el punt culminant de la península 3 095 m, La Giganta i San Lorenzo Al sector central hi ha nombrosos volcans A l’extrem nord del golf, el riu Colorado forma un delta El clima és àrid…

El relleu és muntanyós, format per les muntanyes de Notre Dame i de Shieckshock 1 268 m, les quals formen part del sistema dels Apalatxes La població, el 85% de la qual és d’origen francès, es dedica a l’agricultura i a la mineria