Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
la Calcídica
Península
Península de Macedònia, Grècia, a la mar Egea, entre el golf de Tessalònica i el golf Estrimònic.
Repartida administrativament entre els nomoí de Tessalònica i de Calcídica És una regió muntanyosa, projectada cap al sud per tres penínsules menors allargades, antigues illes actualment unides al continent Cassandria, Sithònia i Athos Regió agrícola blat, cotó i oliveres, d’altres recursos són la ramaderia bestiar de llana i cabrum i l’explotació de mines de magnesita Com a centres urbans s’hi destaquen Tessalònica, Stavrós i Polýgyros Al segle VIII aC fou colonitzada per Calcis d’Eubea, que li donà el nom Les colònies principals foren Potidea i Olintis, que…
Terra d’Arnhem
Península
Península d’Austràlia en el Territori del Nord.
De relleu molt rocós i tallat per nombrosos barrancs, és drenada pels rius Roper i Alligator La costa és resseguida per nombroses illes des de Groote Eylandt fins a Melville Island Els boscs de la regió són aprofitats per a l’obtenció de pasta de fusta S'ha desenvolupat a causa del descobriment de bauxita a Gove La regió és una reserva d’aborígens australians
Peloponès
Paisatge prop de Micenes, al Peloponès
© Fototeca.cat
Península
Península del S de Grècia.
La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…
península de Banks
Península
Península de Nova Zelanda, a la costa oriental de l’illa del Sud (uns 1165 km2 d’extensió).
La costa presenta badies molt profundes Lyttelton Harbour, Akaroa Harbour És una regió muntanyosa, formada per roques volcàniques, tallada per valls on s’acumula el loess L’economia és essencialment agrícola darrerament, però, hi ha augmentat la importància de la ramaderia
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…
Ístria
Península
Península del NW de la península balcànica, a la mar Adriàtica, entre els golfs de Trieste al NW, de Venècia a l’W i de Kvarner a l’E, la major part de la qual pertany a Croàcia, excepte el N, que correspon a Eslovènia.
Hom hi distingeix diverses regions al NE, un altiplà calcari Ćićarija, de sòl pobre una plana litoral, que s’estén per l’E i el S, amb sòls de terra rossa i la regió central, formada per flysch del Terciari Hi ha bestiar oví a Ćićarija, conreus de vinya, cereals i oliveres i pesca a la costa occidental El principal nucli urbà és Pula Habitada pels vènets, Ístria fou conquerida pels romans 177 aC Dominada successivament pels visigots 401, els huns 452, els ostrogots, els croates s VI i els llombards, Carlemany la integrà a la marca de Friül Posteriorment, passà al…