Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Sans-Souci
Exterior del palau de Sans-Souci
Rino Porrovecchio (CC BY-SA 2.0)
Palau
Petit palau d’una sola planta, obra de J.W. von Knobelsdorf, construït prop del palau reial de Potsdam el 1744 i el 1747, per a Frederic II de Prússia.
Inspirat en el Grand Trianon de Versalles, s’hi combinen molt bé les influències del classicisme francès i del barroc alemany S'hi destaquen, a l’interior, la biblioteca i l’estança de Voltaire, d’estil rococó L’envolta un parc magnífic
Charlottenburg
Palau
Antic palau reial de Berlín, bastit per Arnold Nering (des del 1695), continuat i coronat, amb una cúpula esvelta, per Johann Friedrich Eosander von Goethe (1701-13).
Possiblement Andreas Schlüter intervingué en l’estructuració de l’edifici central Fou ampliat per Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff 1740-46, i Karl Gotthard Langhans 1748-90 hi construí el teatre Fou incendiat durant la Segona Guerra Mundial, però ha estat restaurat actualment és seu de diversos museus Donà nom a un antic municipi i actual barri del Berlín Occidental
palau de Nymphenburg
Aspecte exterior del palau de Nymphenburg
ho visto nina volare (CC BY-SA 2.0)
Palau
Antiga residència d’estiu dels prínceps electors i reis de Baviera, a Munic, construïda en diverses etapes des del 1664.
Començat per A Barelli 1664-75 fou ampliat en temps de Maximilià II Manuel 1679-1726 per J Effner amb diversos pavellons Pasodenburg 1716-19, Badenburg 1718-21 i Magdalenenklause 1725-28 Finalment s’hi afegí l’Amalienburg 1734-39, obra de F de Cuvilliés, peça mestra de l’art rococó El parc que envolta el palau, originàriament d’estil italià, fou transformat en estil francès per Carbonet i més tard en parc anglès per FL von Sckell, a començ del segle XIX La manufactura de porcellana del castell de Neudeck fou traslladada a l’ala nord del palau el 1761 A Nymphenburg fou signada, el 28 de maig…
mar del Nord
Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
Waddenzee
Vista de la mar de Wadden
© NBTC
Mar
Sector de la mar del Nord, als Països Baixos, entre el llac IJssel (del qual és separat per un dic) i les illes Frisones occidentals.
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…